Mare llengua

Un relat de: bombetadellum
Exiliada,
se'm fa mes bonica encara la meua llengua.
Me n'adone que la meua gent estima amb tendresa com la pell d'un nadonet.
El primer mot en catala: Mare.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    rafamolero | 01-01-2015 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt, és senzill i complet. La mare llengua és fonamental per al ser. Un gran salut d' amistat, Gràcies per compartir Rafael Molero

  • Primers mots[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-10-2014 | Valoració: 10

    els primers mots d'un ésser petit són inoblidables. Si a més, aquest mot és mare per primer cop, és doblement inoblidable. Un poema breu, però claríssim. Felicitats! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de bombetadellum

bombetadellum

25 Relats

57 Comentaris

19684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Quant a mi...

Ja que els vostres comentaris em commocionen, vos dedique aquest poema de Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat per mi, i que potser explica com em sent quan nodriu aquest espai dia a dia.


Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio
profundament i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L'estimo ja des d'ara, aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d'escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.
Amb qualsevol pretext, amb qualsevol
fàcil pretext i amb mots de cada dia,
per preservar l'embruix i la tendresa
de cada mot i ennoblir-ne la força.
Creix el poema i delimita espais.
Creixerà més i serà l'eix secret
d'aquesta immensa esfera de la tarda
que giravolta lentament i és una
secreta deu de tantes coses belles.


Miquel Martí i Pol