Vull que em trobis a l'olor del teu llit

Un relat de: La que somia
Vull que em trobis a l'olor del teu llit.
Vull que resegueixis el meu ventre amb el desig desenfrenat d'allò prohibit.
Vull que m'estimis sense dir-ho, amb passió,
Per així, poder escriure'ns des de la imperfecció.
Si parlem amb carícies, que aquestes siguin atrevides, no tendres.
Beure l'un l'ànima de l'altre, ressogir de les cendres.
I sota la pàl·lida lluna, fondre'ns en petons de foc.

Comentaris

  • Molta "ragó"[Ofensiu]

    La millor manera d'expressar-se és amb actes, no amb paraules que volen al vent.

  • Onades de passió.[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2014 | Valoració: 10

    Fantàstic! El teu poema m'ha fet pensar en aquelles onades llargues de mar de fons, escumoses, salades i remoroses, que pugen platja amunt i quan retornen, se t'arrapen als peus, enfonsant-los una mica a la sorra. Una sensació de força i plaer alhora. M'ha agradat molt. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: