Mirades desconegudes

A les 7.42 de matí vaig carregar-me la motxilla i amb un badall a la boca vaig sortir per la porta de la nostra petita casa. Fins a l’escola només havia de recórrer dos carrers però amb tal de trobar-me’l no m’importava esperar-me alguns minuts fora de classe, com sempre, pensant en ell. I com cada matí a les 7.45 ens vam tornar a creuar per davant de la llibreria Desclot, i com cada matí ens vam mirar em vergonya, de reüll. I com cada matí vaig somriure, esperant que fossin les 7.45 de l'endemà per tornar-lo a veure. D’això vivia jo, de mirades desconegudes.