Vull plantar un hort de carícies i petons

Un hort dona moltes satisfaccions,
malgrat el mal d' esquena...
i mes si es plantat de carícies i petons.

caldrà posar-hi aspres, de fidelitat
i regar-lo amb molta tendresa,
evitar les fredors i glaçades,
i l' hivern si cal posar un cobert d' escalfor.
si hi ha de viure l' amor.

si vols ser feliç sempre, cuida el teu hort.

Avet

Retorno: de l'estiu, de les vacances, de la desconnexió, ... I torno a obrir el teu espai, en busca de textos nous... però com que no trobo, repasso els que ja t'he llegit i veig que en aquest no havia deixat cap mot, així que ara omplo el buit de seguida.

Em sembla que tot el poema és una declaració d'intencions... molt teva, per cert!
Qualsevol lector, també ben cert, crec que voldria tenir un planter com aquest
"Tindríem tants bons moments plantats,
que ens faltaria memòria per recordar-los tots.
Ens sortirien somriures per tots els racons.
Creixerien carícies sense cap control.
I tindríem l'hort inundat d'orgasmes.
I les rialles que saps que venen a continuació."
Al menys, jo en vull!

Espero que l'estiu t'hagi anat més que bé, que les vacances ( si n'has fet ) hagin sortit rodones i que la tornada no et sigui feixuga... Espero, també, tornar a saber de tu!

Mentre espero, t'envio una abraçada de retrobament,
Unaquimera

que tots els teus relats son personals ,exclosius , i quecos que vol dir amb marca propia .
Endavant!

Suposo que aquest vers conté una errada, pel context imagino que vol dir "comptar" i no "contar", ja que, contar, sí (ens) la contes.
I ens la fas encomanadissa, tot i que encercli un petit àmbit de parella (el més gran dels petits àmbits, certament inabastable i inexhaurible). Deixes al final la sospita indesitjada de la fi, però amb la ferma seguretat que la felicitat tampoc acabaria amb ell.
Perquè, com bé dius ("I en podríem, cada dia, collir, /i sense por a gastar-ho, repartir."), el miracle de l'amor és que no es consumeix en ell mateix, sinço que es propaga.
Salutacions,
franz