Voltes i voltes

Un relat de: Far de Cavalleria

Quan es va tancar definitivament la persiana exterior encara entrava una escletxa de llum. Les dependentes havien marxat a dinar. No tornarien fins a la tarda. A les 16.30. Era el migdia i a través d'aquell caminet de sol s'il.luminava tota la botiga. Aquest era el motiu pel qual feia estona que s'havia adonat que una assecadora no li treia l'ull de sobre. La veia de reüll, no parava i davant de tanta insistència es va atrevir a girar els ulls i mirar-la . Lluny d'avergonyir-se, l'altra va continuar escrutant tot el seu cos. Certament, es sentia observada i tenia la sensació d'estar despullada davant aquell esguard metàl·lic. Va serrar fortament les gomes i preguntà:

-Què vols, per què em mires tan fixament?
L'altra es va espantar i li va dir:

-M'has de disculpar, fa estona que et repasso perquè estic convençuda que et conec.

-A mi? De què? -va respondre amb una veu seca i metàl.lica

-Sí, sí, n'estic convençuda. Ets molt diferent però tens la mateixa veu, posat i olor que quan eres una planxa del capó d'un cotxe.

-Què m'estàs dient? Estàs boja!-estava enfurismada.
Jo sóc una de les rentadores més modernes d'aquest establiment i a més a més sóc totalment nova. Si de cas, tu sí que fas pinta d'estar feta de material reciclat!

-I tant que sí i no m'amago! He estat estufa, post de planxar, verduler, porta de sis-cents i actualment sóc aquesta magnífica assecadora. Orgullosa, n'estic.

-Doncs ho sento noia, jo sóc peça nova. -li va dir amb un to mig burleta--. Una rentadora de càrrega frontal d'última generació. M'acciono amb la veu.

-I tant que sí, disculpa'm t'hauré confós amb una altra. -va respondre amb to burleta.
La conversa semblava que havia finalitzat però no era del tot cert ja que totes dues es van posar a remugar fluixet.

-Què creguda i idiota què és!-diguè l'assecadora

-Què imbècil, per qui m'ha pres. Jo material reciclat...Tant de bo se li cremin els circuits-contestà la rentadora.

-Quins fums! Jo zóc peza nova, zóc peza nova... Peça nova? Una merda-ironitzà l'assecadora.

-Segur que serà un model econòmic d'electrodomèstic! -Anant a fer mal, la rentadora.

Un quart d'hora més tard en el silenci de la botiga , el bombo de la rentadora va començar a donar voltes i voltes com les rodes del vehicle del qual provenia. I tant que coneixia el trasto que tenia al costat, però li calia dissimular. Ja li havia donat prou la llauna quan estaven totes dues a la planta de desballestament.
L'altra se la va mirar però no va dir res.


Comentaris

  • De reciclatge[Ofensiu]
    Biel Martí | 18-05-2005

    De reciclatge vist amb ironia, potser sense intenció político-burlesca i de simple entreteniment, però ben trobat. La humanització d'objectes (així com d'animals, però menys frequent) sól comportar escenes d'humor insòlites i que suposen un bon grau d'imaginació. Bon relat.

  • Arrano_Beltza | 21-03-2005 | Valoració: 9

    Subtilment irònic, la veritat. Però per sobre de tot original. Aquest ventall d'idees que sempre et brollen per a cadascun d'aquests fantàstics relats certament em deixen impressionat. Segueix així i no deixis d'impregnar-nos amb aquesta "marca personal".

  • Ara l'he entés![Ofensiu]
    pèrdix | 14-02-2005

    Després de llegir la introducció. Vinga a reciclar, vinga a aprofitar i ningú té en compte les relacions interpersonals..o intermaquinals. Fins que passi alguna desgràcia!
    Molt bé, com sempre, poblenoví!

  • Errades...faltes...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-02-2005

    ... el que siga!
    On ha eixit "mimatge", calia "imatge"... On "capetovetònic", valia escriure "carpetovetònic"... I que ens perdonen a la "meseta"... Que vol dir... avant i rebolica!!!

  • Irònic...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-02-2005 | Valoració: 9

    ...modern, "furismàtic" (nou adjectiu recentment incorporat al "catala/valencià" -o és "valencià/català"?- . Ai! la mare política!
    I la mimatge del far, una "pasada"-sols amb una "s"- utilitzant el "capetovetònic"... Que, si fa no fa, és una altra llengua peninsular...