Vols jugar-hi?

Si la vida s'acabés ja, ja s'hauria acabat, perquè el meu ja, ja seria passat i no present. Per tant tu lector meu ja no existiries, quines coses té la vida només d'un ja amunt o un ja avall et depèn la vida. Només s'ha de saber triar cada moment com si fos l'últim ja pronunciat. Que difícil és el joc de viure, seria tan fàcil néixer amb un full d'instruccions sota el braç...En realitat, la vida és això, crear les teves pròpies regles de joc basant-te en les ja creades per altres individus, siguin guanyadors o perdedors en aquest joc que és viure. Cal acostumar-s'hi perquè fins que el nostre jo desaparegui seguirem jugant amb unes o altres condicions. Els daus ressonaran sobre el tauler fins a marcar la pròxima escena en la que ens transportarem en cos i ànima obligatòriament sense sortida. El temps ens marca el canvi d'escena i de personatges. Sincerament, a vegades preferiria canviar de joc o simplement canviar d'escena, però el maleït temps m'impedeix canviar tot allò que voldria però no puc canviar. He aprés que és millor superar dia a dia les escenes de la vida carregant a l'esquena les adversitats per tal de superar la següent escena que ens depara el joc. Només us adverteixo una cosa lectors i jugadors en aquest joc de tots, intenteu gaudir escena a escena perquè malgrat els aplaudiments no sempre sentireu la plenitud interior. Per tant, busqueu en vosaltres mateixos aquesta felicitat existent que necessita una empenta per a sorgir.