El teu somriure em mira a poc a poc -història d'un amor virtual-

Un relat de: poetessa frustrada

No pots imaginar que sento quan el teu somriure em mira a poc a poc. Sento com puc volar fins a tocar les estrelles, els teus ulls m'il·luminen el camí i eviten que em perdi en la foscor de la nit
Si no estic amb tu el meu cor plora, la meva ànima espera l'altre meitat per estar completa. Vine amb mi, queda't un dia més al meu costat, si marxes restaré esperant-te. No puc imaginar-me les nits sense tu, sense el teu somriure, la teva mirada que m'enlluerna i la felicitat que m'omple quan ets a prop meu.
Cada min del meu dia és dedicat a tu, no hi ha ni un sol moment en que no estiguis en la meva ment. M'acompanyes en la meva jornada, feia molt de temps que no em sentia així. Has fet que la meva vida tingui un nou rumb, un nou sentit a partir d'ara. Només tancar l'ordinador ja et trobo a faltar, anhelo el teu somriure i els teus ulls dolços que em miren dia a dia.

Comentaris

  • mmmmmmm[Ofensiu]
    Arbequina | 05-01-2007

    Sembla que parlis amb ombres xineses, tot plegat misteriós... inclús el missatge s'amaga darrere d'un vel... bell, això sí.
    Fins ara.

    Arbequina.

  • quantes coses...[Ofensiu]
    tim burton | 28-12-2006

    s'amaguen darrera una pantalla d'ordinador...

    es nota que t'agrada la poesia, fins i tot en aquesta prosa!

l´Autor

Foto de perfil de poetessa frustrada

poetessa frustrada

33 Relats

45 Comentaris

38761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.
Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!