Pluja, estels i llàgrimes

Un relat de: poetessa frustrada

La pluja s'escola entre els meus dits, com un suau petó però que només dura un instant per més etern que sembli. Ara només em queda el record de les llàgrimes del cel que es recolzen a la meva pell fins a arribar al terra i formar un mar de dubtes en el que em sento nedant nit i dia. Camino sota la negra nit que m'envolta com un llençol fins a privar-me de la brillantor dels estels. Em deixo embolcallar però sé que no hauria, podria escollir els estels i em conformo només amb el cel que les sosté. Qui pogués controlar els sentiments? Donaria el que fos per comprendre el camí que em porta a mirar-me els puntets brillants que em miren i no em permet allargar el braç fins a tocar-ne un amb els meus propis dits. En aquest moment arribes tu i em mires dolçament i m'acarones la galta dient-me que beneita he estat. Allargues el braç i el cel és a la teva mà i em mostres les estrelles a un pam del meu nas fins que les llàgrimes dels meus ulls no poden restar al meu lacrimal i decideixen mostrar-te l'emoció que sento.
Et miro sorpresa i m'adono que el cel és només un mitjà, les estrelles són vehicles i tu ets el meu destí, elles m'han dut cap a tu, no marxis amor, dóna'm la mà i viatgem plegats a les estrelles.

Comentaris

  • Més voltes sobre el mateix...[Ofensiu]
    Arbequina | 05-01-2007

    cadascuna amb un enfoc simbòlic diferent... que apota quelcom nou.

    Segueixo...

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de poetessa frustrada

poetessa frustrada

33 Relats

45 Comentaris

39215 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.
Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!