Posem ordre?

Ens passem la vida ordenant, essent meticulosos, col·locant-ho tot al seu lloc o pel contrari deixant-ho tot tirat al primer forat buit que trobem, però inevitablement arriba el dia que obligats per la moral, per la societat o per la incomoditat desordenada que ens envolta no hi ha més remei: hem d'ordenar.

Per on començo? Quina pregunta més complexa de respondre, tinc un desordre i caos total però per algun indret hauré de començar a posar pau en aquesta guerra armada que s'ha creat al meu cap. Ordenar la vida d'un mateix és l'ordre més important a establir. En tasques difícils inevitablement sorgeix el dubte. Si em marco objectius llunyans i inabastables a curt termini, tant tu com jo sabem que els oblidaré i no duré a terme cap tasca per mandra o per manca de motivació.

Així que comencem a ordenar l'habitació, sembla que amb un espai lliure de pertorbació és més fàcil cerca l'ataràxia. El segon pas és trobar aquesta seguretat en un mateix que ben segur em portarà al triomf, o si més no això espero.
Si l'ordre mental es manté només queda trobar l'ordre físic, així que amb unes fruites variades per sopar i amanides durant el dia amb acompanyaments làctics, que facin somriure un trist plat petit i verd, espero trobar la felicitat.

Sembla que de tant en tant em ve a veure un somriure tímid com a recordatori de l'ordre que abans envoltava la meva vida. No obstant, estic segura que el trobaré, amb passos segurs m'hi acosto a poc a poc trepitjant terra ferma.