Els meus somriures...

Quan canto sola, ningú em sent i puc ser jo mateixa sense limitacions

Quan les paraules sobren i sense dir res ho entens tot

Quan pel carrer veig dues persones que s'estimen

Quan simplement sóc feliç i ho mostro al món

Quan cerco un punt de suport per canviar el que no m'agrada

Quan penso alguna cosa que no m'atreveixo a dir en veu alta

Quan miro dolçament allò que no aconseguiré

Quan el món té un gest amable

Quan m'expresso amb un garbuix de paraules

Quan he d'admetre un error

Quan esquivo una pregunta compromesa

Quan no vull respondre

O simplement el meu somriure es dibuixa al meu rostre quan m'assec davant un paper en blanc i deixo anar el que amago darrere el meu somriure