Volo a través del temps

Un relat de: silvia_peratallada

Quina extranya sensació
Quan vessa la il·lusió
I absorbeix les distàncies
Que hi ha entre nosaltres dos.

I volo a través del temps
Per reunir-me amb tu
En un petit poblet,
O al centre de l'univers,
I descobreixo encants
D'uns ulls que no conec.

Temo desitjar,
De tan bé que s'hi està
Somniant al teu costat,
Que l'instant, i el teu encant,
No acabin mai.

Temo la meva curiositat,
Que vulgui descobrir
Qui ets en realitat
I què s'amaga
Rere cada vers que m'has regalat.

Tot i que témer
Potser no és un verb adeqüat
Si quan penso
Que ens podriem trobar,
Els petits indicis d'incertesa,
Un somriure els acaba apagant.

Potser m'estic equivocant...

Comentaris

  • aquest dubte etern...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-09-2005

    de si serà veritat el que un desitja i somia... de si els teus sentiments seran iguals als de l'altre, si la volada serà compensada i acompanyada o bé serà un efecte òptic del cor que imagina amb delit...
    vola i experimenta... si no hi ha risc ni incertesa no hi ha emoció en res!
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com