Voldria...

M'agrada llegir-lo ara, que fa molt de temps que l'has escrit, perquè vegis que abans escrivies que et donessin ajuda i ara ja ets un dels més preciats relataires. Espero que disfrutis escrivint tant com disfruto jo llegint-te.

Salutacions.
ullsblaus1

Has bastit un poema sentit, de prec, sincer.

Amb una estructura estròfica i rimada que recorda la de dos sonets (en l'estructura dels quartets i la dels sextets [=dos tercets]): rima ABBA ABBA CDDC CDDC EFE FEF GHG HGH.

Si fossin dos sonets, els agruparia de la següent manera: primer i segon quartet amb primer sextet, i tercer i quart quartet amb el segon sextet. Però això no vol dir que no siguin unitaris.

Hi ha faltes d'ortografia i potser algun canvi de puntuació li faria més favor. Però en general és un text ben harmonitzat en conjunt. Res a dir de les rimes: consonants i ben trobades (encara que el primer sextet usa els tres infinitius en IR, i en el segon sextet pot fallar segons en quina banda la O oberts/tancata de mots-dots-pots).

En resum, i a títol personal: només miraria de separar els dos sonets, si hi són, que ajudaria a facilitar-ne la lectura. Però ho trobo original, si és així com volies construir el teu poema.

Gràcies, d.

que l'he entés!

Ahir me'l vaig llegir d'una revolada i amb presses, i no el vaig entendre del tot.
Avui, amb temps, gaudeixo del teu art de la paraula i et dic que no estàs pas sol, i que molts necessitariem de la teva mà per ensenyar-nos a versificar com ho fas tu.

Jo he escric alguna coseta directament com em surt del cor, però sóc incapaç de fer sonets, quartets i demés poesia amb mètrica decent.
Aquest és un art molt difícil i em trec el barret davant de la teva pericia.

Ja saps que els companys relataires sempre estem a punt per donar-te la mà i acompanyar-te en el camí del plaer d'escriure i sobre tot de llegir.

Una forta abraçada Joan!

Això és el que em transmet el teu poema, una dolçor curiosa...
Moltes gràcies per haver comentat el que fa tant de temps vaig deixar escrit en aquesta web. Certament, hauria d'haver continuat escrivint aqui, però ho vaig seguir fent a la intimitat de casa meva. Però crec que ha arribat el moment de que seguim donant veu a aquell jove de 18 anys de Montsegur, una història que tinc acabada a casa meva i que intentaré recuperar pr anar-la fent pública aqui. Això si, t'aviso que és una mica llarga :-). Estaré encantada de que segueixis valorant-la i de que em facis arribar les teves impressions i, especialment, el que et transmet.

Gràcies i felicitats pels teus escrits!