Voldria ser la dona de ahir.

T,anyoro,
i l,anyorança es un pes.
Voldria ser la dona
que era abnas.
Però el temps passa, ho se,
tot canvia
i tu també has canviat.
Abans una bufada de vent
et pujava al cel
i somreies.
Amb un altre
podies baixar l,infern
i ploraves.
Tenies l,espontaneïtat d,un nen.
Ara ets simplement aturada
en mig d,un cami de rés.
Tristor a cabassos,
el plor ho manté.
I voldries que tornes a bufar el vent.
Voldries pujar al cel
però els peus aturats
com ferro
et fan massa pes.
Necesites que bufi el vent.
Volar com un ocell
pero ja no tens ales
ni anims, ni rés.