Vol b2009 destí a Roma

Durant aquells moments, el cos em pesava més que de costum. Semblava realment que tingués una gran pedra sobre meu que evitava que aixequés el cap. La meva respiració, no aconseguia noramlitzar-se: tan aviat s'accelerava de mala manera, com es parava en sec. Igual que el meu cor; juraria que durant aquell període de temps, hauria tornat boja alguna màquina de les que fan els electros. De tant en tan se m'omplien els ulls de llàgrimes. Volia retenir-les, feia algun temps havia decidit no plorar mai més. I menys davant de tota aquella gent. Gent que no coneixia, o potser si, però no m'importava. No sentia gairebé res. No volia sentir-ho. Només la veu d'aquell amic, en Quim, molt de fons, que ens animava com podia. Després d'esperar i esperar, i de que la llum petita i dèbil de l'espurna de l'esperança poc a poc s'anés apagant, vaig rendir-me. Perdre la confiança i donar-ho tot per perdut. I em sembla que no vaig ser la única. Havien fet fora l'Eric i no era just. No havia fet res per mereixer-ho. I jo vaig marxar. Vaig córrer cap a casa. El mirall de l'ascensor, va mostrar-me com, impotentment, les llàgrimes em queien galtes aball. Costava veure'm així. No m'agradava. La ràbia dins meu, se'm menjava i després d'un parell de malaguanyats cops de porta va sentir-se el crit. Ni mitja hora després. Aquell crit. El crit, una barreja d'alegria, d'eufòria, d'emoció. I tot, tot es va tornar de colors.
El Quim, ja ho havia dit. Només havia demanat una oportunitat. Una i prou. I després d'aquestes paraules, havia cantat la enéssima pujada del Dani i com havia centrat. Com el Samuel, hàbilment l'havia recuperat i cedit a en Leo. I aquest tocant endarrera, l'havia deixat per l'Andrés. Don Andrés, qui no havia desaprofitat.
Encara queien llàgrimes. El significat, però, era molt diferent. Per tot arreu els colors blau i grana onejaven sense parar, i cants d'alegria ressonaven pels carrers. Quin dia! Tants moments en que tots plegats hem somniat amb això...i ara ja no calia més.

"Tots els camins porten a Roma. Hi ha alguna dita anglesa que digui això?"