Tres hores de regional express

M'hi paro a pensar, i què deus estar fent ara mateix? Has pensat més en mi? No saps ni com em dic. Van ser dos minuts de conversa intensa en que no vaig tenir forces per preguntar-te el nom. Que imbècil. Hauré d'agafar més sovint el tren. Hauré de creuar els dits, perquè, amb una mica de sort, em toqui un nen pesat que parla en francès, japonès i no sé què més, i tenir-te just davant i que, amb aquells ulls blaus em miris i te'n riguis. I deixis d'observar-me quan m'empano, i tornis a riure.
Voldria haver deixat que em convidessis a un cafè i xerrar, saber qui cony ets. Saber per què t'havies de creuar a la meva vida aquella tarda del 8 de juny. No sé a quina parada devies pujar. Potser Reus o potser Tarragona o, qui sap, igual la teva parada era la de Torredembarra.
Para de jugar amb l'Iphone! Tinc ganes de buscar per twitter a veure si et trobo. Com redimonis t'he de buscar? I tu, què hi feies a Barcelona?
Passen les nits i no te'm puc treure del cap...
Manifesta't!