mirades de biblioteca

I aquesta última setmana m'he dedicat a voltar per la biblioteca. Se m'amuntegava la feina. Tenia mil coses a fer. Però només esperava una cosa. Des del moment en que arribava, no podia retirar els ulls de la porta. Només esperava que tu apareguessis. Amb els teus cabells despentinats, les teves arracades i el teu palet de remenar el cafè entre les dents. Esperava que t'asseguessis que obrissis el teu Mac i que mentre jo em perdia entre les mil coses que em rondaven pel cap, se'ns creuessin les mirades. Una dècima de segon. Potser no tant. Però ja tenia la meva dosi per continuar, per tirar endavant en aquella setmana tant estranya.

I ara ja està. En sortir de l'últim examen tot se'm feia costa amunt. Ni la nit de festa, ni la borratxera descomunal, ni les abraçades i petons de cap altre em servien. Necessitava veure aquells ulls marrons i junts, al menys, un cop més.