Sobre la llibertat d'estimar

Un relat de: Eugeni Mur

Colgats en el temps
i entre els estels inesgotables,
els planetes, els sols i els satèl·lits;
viatgem l'un amb l'altre
pel mig del buit blau infinit
que tot ho rebleix.

La foscor es fragmenta
en milions de miralls,
quan la llum dels astres
ens fa percebre el moviment
aparentment inexistent.

Ens dirigim sense nord
cap a la font de llum més rica i més plena;
sense nord i sense paràmetres espacials:
l'espai, nosaltres, la llum intensa i il·limitada
i el moviment.

El moviment és evolució,
és evidència, és vida.
La vida és sensació;
les sensacions ens arriben pels sentits,
per la pell, ara i aquí, constantment.

La seguretat no viu sota els nostres peus,
ni entre quatre estretes parets quotidianes
que ofeguen l'espai;
la seguretat no viu dins d'una brúixola,
ni en cap decàleg,
ni la regalen els lligams homogeneïtzats
que assequen el flux natural i inesgotable de la vida.

La llum dels teus ulls
amb la llum que ve de lluny,
dibuixen el camí dels espills infinits
per on volen els nostres peus
i les nostres ales obertes que,
tendrament,
es clouen per a abraçar els indrets
que ens apropen l'un amb l'altre
cap a la llibertat d'estimar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eugeni Mur

Eugeni Mur

36 Relats

50 Comentaris

33031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
MÉS COMPRENDRÀS


Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.


Miquel Martí i Pol