Sobre la llibertat d'estimar

Colgats en el temps
i entre els estels inesgotables,
els planetes, els sols i els satèl·lits;
viatgem l'un amb l'altre
pel mig del buit blau infinit
que tot ho rebleix.

La foscor es fragmenta
en milions de miralls,
quan la llum dels astres
ens fa percebre el moviment
aparentment inexistent.

Ens dirigim sense nord
cap a la font de llum més rica i més plena;
sense nord i sense paràmetres espacials:
l'espai, nosaltres, la llum intensa i il·limitada
i el moviment.

El moviment és evolució,
és evidència, és vida.
La vida és sensació;
les sensacions ens arriben pels sentits,
per la pell, ara i aquí, constantment.

La seguretat no viu sota els nostres peus,
ni entre quatre estretes parets quotidianes
que ofeguen l'espai;
la seguretat no viu dins d'una brúixola,
ni en cap decàleg,
ni la regalen els lligams homogeneïtzats
que assequen el flux natural i inesgotable de la vida.

La llum dels teus ulls
amb la llum que ve de lluny,
dibuixen el camí dels espills infinits
per on volen els nostres peus
i les nostres ales obertes que,
tendrament,
es clouen per a abraçar els indrets
que ens apropen l'un amb l'altre
cap a la llibertat d'estimar.