Cercador
M'ENLAIRO
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
No es confonen les teves ales
entre la munió d'ocells
que omplen aquest cel d'argiles,
llums i aigües.
Lentament, el sol naixent es despulla
deixant planar lliure damunt de la mar
un inexhaurible mantell d'argent.
I despertant entre les dúctils onades
amb els ulls fits a la llum emergent
que il·lumina el teu vol agosarat,
majestuós i tendre, amb l'albada
bato fort les meves denses ales
que s'alliberen de tanta plata.
I com aquella llum emergent
m'enlairo,
i només cerco trobar-te,
per fondre'ns al mig de l'aire
d'aquest cel d'argiles,
llums i aigües.
Comentaris
-
mmm[Ofensiu]tramuntana | 14-09-2005
Sí, m'ha agradat molt. Es nota que en saps! el títol d'aqest poema m'agrada especialment perquè descriu, molt bé, tan sols amb una paraula, un dels sentits del poema. Gràcies pels comentaris!!
laura^^ -
Llibertat?[Ofensiu]Maragda | 10-09-2005 | Valoració: 10
Un poema que podria molt bé representar el zènit de l'amor. Però també sembla - m'ho imagino! - una elegia adreçada a la llibertat.
- No es confonen les teves ales
entre la munió d'ocells... Ales especials, etèries i, alhora, concíses i fortes.
Després ens delinees el paisatge d'una albada, bell, ple d'idealisme com ideal esdevé la llibertat.
I acabes amb l'esperança i l'afany sense assossec de trobar-la.
Realment magnífic Eugeni, plàsticament insuperable!
Una abraçada!
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33826 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol