Sobre la reconciliació

Un relat de: Eugeni Mur

Donat que tenim la capacitat de;
per què no aviem la voluntat?:
aquella lleugera inclinació al canvi
que silent transmuta en el cor,
a través del temps deferent,
el que afigurem immutable.

Potser el present és l'elocució del silenci mort
que dorm sobre les parpelles closes del passat
anhelant despertar algun dia on es faci realitat
el somni de l'esperança que anomenem futur.

El que sentim és el motor dels canvis;
i tot allò que pensem, indefectiblement,
també s'impregna de tot allò que sentim.
Si abrivats capgiréssim les nostres idees
possiblement transformaríem la boirassa
en aire viu, a l'espai auri que compartim.

Comentaris

  • Cal canviar de mentalitat...[Ofensiu]
    Maragda | 30-08-2005 | Valoració: 10

    Tot i que no em queda massa clar a què et refereixes quan dius "reconciliació" (m'imagino, no sé si encertadament o no, que es tracta de la reconciliació amb la pròpia existència o potser només amb la condició humana...) trobo el teu poema com una fuetada que desvetlla els sentits i convida a plantejar-se seriosament un canvi interior. Per què és ben cert que no aconseguirem canviar mai la col.lectivitat si no arribem a renovar-nos primer com a individus.
    Per altra banda he trobat admirable, per l'habilitat amb què l'has escrit, el segon paràgraf del teu poema on lligues amb una gràcia magnífica el passat, el present i el futur.
    Enhorabona Eugeni, de debò!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eugeni Mur

Eugeni Mur

36 Relats

50 Comentaris

33046 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
MÉS COMPRENDRÀS


Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.


Miquel Martí i Pol