Cercador
Diàleg
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
Les violències ens reclouen
dins dels límits afòtics i cenyits
d'una gàbia de convenció humana,
on embogim orbs i caparruts,
sense inventar on deslliurar-nos
ni de les nostres pròpies pors
ni de les seves temences d'aire.
Només una taula, dues cadires
i quatre ulls de fit a fit escoltant-se
ens podran alliberar
d'aquell gens insòlit estat humà
d'inhumana humanitat;
quan els mots circumspectes d'un
rebleixin les paraules nues de l'altre,
i les mans es descloguin i es destensin
i els dits es disposin a tocar-se,
amb l'exorable pell del respecte
i el dòcil tacte de l'esperança.
Comentaris
-
aix...[Ofensiu]tramuntana | 02-09-2005 | Valoració: 10
havia oblidat valorar-te!!! xentooooooooooo
laura^^ -
mMm[Ofensiu]tramuntana | 02-09-2005
M'ha semblat extraordinari. tens tota la raó, hauriem d'aprendre a escoltar-nos...
petons!!!
laura^^ -
Filantropia.[Ofensiu]Maragda | 02-09-2005 | Valoració: 10
I avui em disposo de nou a endinsar-me en un dels teus profunds poemes. Profunds per què llaures el pensament humà i el constrenys a autoanalitzar-se. Però alhora suren també a la superfície com un brillant iceberg deixant percebre l'essència de la teva veu. Un bell esquer per a la consciència...
Sens dubte hauríem de trobar una sortida d'aquesta presó que ens ofega: l'individualisme.
Però volem, realment, sortir d'aquesta cuirassa protectora que fomenta amb tanta intensitat l'egoïsme? No som nosaltres mateixos que ens vedem la llibertat, que mutilem l'humanitarisme?
Hauríem de donar-nos les mans, sí. Acaronar-nos l'ànima. I n'aprendrem, ben segur, si aconseguim deslliurar-nos dels molts prejudicis que ens engavanyen. Aprendrem serenament a estimar-nos i farem que "els dits es disposin a tocar-se amb l'exorable pell del respecte i el dòcil tacte de l'esperança..."
Celebro el teu gest filantròpic Eugeni!
Una abraçada!
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol