Vivència: el pacte

Un relat de: Carme Raichs

A vegades em costa pujar el rost que cada dia se m'ofereix en obrir els ulls. Sóc lluitadora de mena, i no m'espanta cap repte. I així l'inicio amb la ment ben carregada de bons propòsits.
No és fàcil descabdellar les hores d'un nou jorn. Ha estat difícil arribar fins avui, a través de tifons i d'onades encrespades. Però la barca, feta d'ales, ha sabut volar per tots els mars de la mà del Príncep de la vida.
He après a riure i a plorar. he viscut i he mort en ple dia. Més, he sabut ressorgir de les pròpies cendres, any rere any, per plantar-hi aquestes flors que m'han ajudat a enfortir el camí, tot donant-me amor, energia, felicitat i ganes de viure.
No deixo mai que la mirada és projecti gaire lluny, perquè em podria perdre les meravelles que són al meu abast, i que, per ser tan properes, no les sabés veure.
El que realment necessito, abans d'iniciar el recorregut de cada jorn, és haver revisat la casa de la ment i comprovar que tots els mobles es trobin, cada un, al seu lloc. Amb la certesa que hi ha un bon ordre, em disposo a fer-ho en la casa de l'emotivitat.
La cosa certa és que en obrir les finestres, dels ulls externs i interns, veig que he de començar aquest nou repte, aquest nou dia, sense cap equipatge. Però sí que he de dur una bona motxilla per guardar-hi les mirades, les rialles i els mots ben compartits, sota l'escalfor del sol, sota la llum de la lluna. Els dos, s'encarreguen, amb tot això, d'omplir la maleta, per la trajectòria definitiva.
Els anys m'han ensenyat a no emmagatzemar quincalles, perquè la joia de més vàlua és un mateix, si se sap estimar. Només així, estimant-me, aprec a valorar els altres. Però, primer, he hagut d'aprendre a saber passar el sedàs; es a dir, l'art de polir la pròpia escultura, tan imperfecta.
He hagut d'escalar una muntanya molt dura per arribar a poder fer córrer, dia a dia, les busques del rellotge que em marca les hores de la fibromiàlgia, que em pessiga tot el cos, adolorint-lo, tot regalant-me, entre altres coses, la fatiga crònica,amb hores d'insomni, per tapar-me el sol de cada jornada. Mes, he fet un pacte amb mi mateixa:ignorar-la! I lluitar amb l'arma de la ment positiva.
Aquest és el repte, i l'oportunitat que em regala cada jorn. Com lluito empassant-me el remei de la pròpia voluntat. El dia fosc el pinto amb la llum, la tristesa l'escric amb el mot felicitat, i quan em plou, paro la pluja amb un gran sol.
La ment positiva em fa tenir al costat el Príncep de la vida, i ell, m'ofereix la vareta màgica per obrir els ulls, moblar la ment, i per damunt de tot cultivar el roser de l'amor del meu entorn.
Per tot això em sento guerrera, en el camp de batalla de cada jorn; com tantes dones i homes que lluiten. Per a tots vosaltres, herois anònims, he obert, de bat a bat, les portes del meu cor.

Carme Raichs

Comentaris

  • Sempre t'he admirat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-07-2008 | Valoració: 10

    moltíssim, però després de llegir aquest relat, la meva admiració va en augment. Quina lliçó de fortalesa i valentia! Em manquen les paraules , però vull dir-te que és un dels relats preferits.
    Gràcies pel teu comentari encoratjador.
    Una forta abraçada
    Carme.

  • alimenta l'ànima,[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-04-2008 | Valoració: 10

    Extraordinaria reflexió vital,
    alimenta l'ànima, i reconforta la ment,
    veure com enfoca el pelegrinatge de la vida, cadascú.
    Vas lleugera d' equipatge, i aixó es important
    per tan llarga travessa, i malgrat la foscor
    de les nuvolades, veus la llum.
    Vas pulint l' ànima, i així vas millorant, en el viatge feixuc del dia a dia.
    enhorabona guerrera de la vida !.

    Avet_blau

  • Una sort...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-03-2008 | Valoració: 10

    que el teu relat estigués a "ültims comentats" i hagi pogut gaudir de la lectura d'aquest relat o d'aquesta vivència, expresada amb tanta valentia i amb tanta dolçor. Al marge de la qualitat literària, que personalment crec que hi és, penso que has sabut abocar a les paraules un munt de sentiments i d'emocions que traspassen la pantalla i ens arriben de ple.
    Una abraçada

  • sense equipatge[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-03-2008 | Valoració: 9

    Viure i trobar-te amb el teu dia sense equipatge, ajudar a volar i a viure tocants de peus.... a on sigui.

  • Gràcies, Carme[Ofensiu]
    drizzle | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Carme, gràcies pel teu escrit.
    Quina manera més bella de descriure com encares el dia a dia!
    Cada vegada que el llegeixo descobreixo nous matisos, nous elements en els qual em sento identificada.
    Quin camí més llarg has fet, hem fet, estem fet... per arribar fins aquí!
    La nostra "amiga" és al nostre costat, volguem o no volguem. Més val que li fem un lloc i aprenguem a viure amb ella.
    Ens martiritza, ens pessiga, ens fa caure... però amb el temps hem après a aixecar-nos les vegades que calgui i a tirar endavnat, i hem après a estimar-nos i a posar les nostres energies en allò que és realment important
    Quina raó tens quan parles "d'endreçar els mobles de la casa de la ment"
    Una abraçada,
    Laura

  • Optimisme sempre[Ofensiu]
    Naiade | 20-02-2008 | Valoració: 10

    M'he llegit aquest relat amb molt deteniment, amb admiració i com a lliçó de vida.
    Però quan he arribat a escalar la muntanya dura, m'he trobat amb mi mateixa compartint tortura. La meva manera d'actuar s'assembla molt a la teva, potser el fet de patir i voler viure intensament ens fa més fortes i aprenem a conviure amb el que no podem canviar.
    Gracies per obrir el teu cor de bat abat i així poder compartir i aprendre altres enfocs per no deixar mai de ser feliç.

    Una forta abraçada de complicitat

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Carme Raichs

18 Relats

65 Comentaris

27492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Agramunt (Baix Urgell). Visc a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Els cinc últims anys he publicat:
Mosaic poètic-Poesia-Editorial Comte D'aura
El Cargol Guillat- Conte per nens- " "
Blau -Poesia- Abadia Editors.
Faig Tallers de poesia per a gent gran, per l'Ajuntament de Sant Boi.
El tercer dimecres de cada mes, faig una tertúlia poètica a la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi.
Duc a terme dos recitals de poesia a l'any, desembre i maig amb els alumnes dels tallers de poesia, entre altres activitats.