Una guspira de llum

En unes aigües ben glaçades
anem cremant la vida com a nàufrags
a dintre d'aquest mar sense respostes
que ens du un desassossec,
i la barca fa ruta a la deriva.
Acceptem ser l'objecte de l'engany,
planifiquem uns jorns plens de matèria,
i quan llancem al buit les pinzellades,
ens adonem que ens tornen reduïdes,
i ens fan dubtar veient que som
queadres abstractes emergint
fragilitat. Llavors el dubte i la certesa
et desvetlla exigint-te modelar
aquest misteri que intuïm
en el vaivé d'una drecera,
on sols xuclem paraules mudes,
dins la cridòria del gran silenci.
Anem cremant la vida
en unes aigües ben glaçades,
però..., quan la raó
fèrtil farà la veritat
d'aquest intern univers viu,
l'esclat d'un bell Amor
refermarà la fortalesa,
i oblidarem el laberint
que ha anat teixint la nit de la ignorància.

Carme Raichs