Viure

Un relat de: Llibre

Camino,
i amb cada passa
esdevinc
polsim del sender.

Avanço,
i amb cada dia
arreplego
la pols del no-res.

Premo ferotge cada petjada
pintant la forma desdibuixada
d'una absència, d'un passat,
d'un present que no ha arribat.

Pinzello amb anhel lletraferit
imatges tèrboles de l'oblit
i m'enlairo vers el món oníric
on riallers em reben els fats.

En l'aquarel·la dels somnis,
blancs i negres sense matisos,
reprenc el coratge somort
de la roda imparable vers la mort.

I de nou
camino,
avanço,
i amb cada passa
amb cada dia
deixo enrere
l'agonia.

(21-11-2005)

Comentaris

  • Equilibri entre forma i contingut...[Ofensiu]

    ... entre les imatges i el que pretens dir. Clar i profund.
    No hi ha cap novetat aparent però no conec ningú, per genial que sigui, que no camini per on caminem els altres.
    Gràcies.

  • la forma desdibuixada*[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-12-2006

    bones guapa! com va tot?

    acabo de llegir en un comentari teu a l'EmmaThessaM que la poesia no és el teu fort, i ara em trobo amb aquest gran poema! si és que, al contrari que a les àvies, no se't pot dir "modèstia a part" a tu... jejejeje

    estava a punt de marxar i posar-me a fer feina, que ja toca! (vaya finde de dinars i compromisos (i manis contra el 4t cinturó) que m'ha impedit fer feina...! aix!)
    i abans de marxar, he pensat en fer-te una visiteta internàutica!

    Últimament comento poc, i llegeixo poquet per auí també... ja que sempre que llegeixo deixo algun rastre, com la pols del camí...

    ja saps que els meus comentaris són sobre la temàtica i les sensacions que em desperten, sóc incapaç de parlar d'estructures, mètriques i paràmetres més tècnics... ja que escric perquè ho sento, i llegeixo sentint.

    bé, deixem-nos de rotllos que sinó hauré de passar pel super a comprar vendatges de ma per a complir la funció d'esparadraps de boca ;) jejejeje [ ja saps que te'ls prohibeixo, eh! ]

    Viure deixant enrere uns somnis, uns records ja viscuts. Deixant rastre pel camí on avances... grabant les teves passes sota uns peus que viuen.

    mmmm, la veritat és que ara mateix em costa descriure el que m'ha transmès...!

    tot bé per aquí? una mica més de tranquilitat? actuant amb constància i estima anireu per bon camí. No hi ha unes regles establertes a l'hora "d'educar", no hi ha manuals ni instruccions... crec que "simplement" heu d'actuar amb el cor, i pensant en el que creieu més convenient...

    petonets Sílvia!

    Gemm@

  • està bé[Ofensiu]
    jaumesb | 03-02-2006 | Valoració: 10

    que anem deixant el que ens sobra

  • Quin domini ![Ofensiu]
    Merlinha | 15-01-2006 | Valoració: 10

    Tens un domini de la forma i del contingut que m' ha frapat.

    Moltes mercès per la teva poesia!

  • Arreplegant passes[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2006

    Em sembla admirable la teva poesia que prometo continuar llegint des d'ara, gaudint de cada paraula i de cada sentiment expressat.
    Enhorabona!
    Molt bon any!

  • Viure.....[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-12-2005 | Valoració: 10

    No és pas fàcil. El llarg camí, ple de malsons intercalats amb alegries.

    Un poema increiblement real, vital i trist. Per mí és com si descrivissis el llarg camí de la vida, amb agonies i alegries, alts i baixos, però sempre amb superació.

    Tirar endavant ja és una tasca prou difícil, però explicar-ho com tu ho has fet és talment un somni.

    Tens una riquesa de vocabulari envejable!!!

    Una abraçada i un barret per vós, ple de gots buits per "comprobare"!

    Salz.

  • Vinc de ...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-11-2005

    ...llegir "Quedarà" i "Morir". I ara aquest "Viure", bessó -"malgré lui"- de l'anterior. Almenys per oposició semiòtica -o caldria dir semàntica?-.
    De totes maneres, em quede amb aquest; elimine l'anterior i això de "romandre"... és tan literari, "carpetovetònic" i romàntic que... (Hala! , ja ha eixit la vena punyetera...!) Saps què?... Salut, rebolica i força! (humor, alegria, al canut, etc.)

    PS. Parlant molt seriosament -també ho sé fer, només de tant en tant- els teus poemes han millorat molt en contingut i forma. Almenys, personalment m'agraden més
    els darrers que els primers.

  • Viure.... [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 30-11-2005 | Valoració: 10

    pot ser tan complicat com morir, donar cada pas pot ser un esforç, caminante no hay camino, se hace camino al andar, y al dar la vista a tras ves el camino que jamás has de volver a pisar, ... si. A vegades els camins són complexos, i ens empenyem en fer pases fermes, però ens costa avançar.

    Intueixo dificultats en el camí, decisions imposibles, que convident a la passivitat, barrejada en una agonia lletraferida, que la inspiració sembla deixar en rera.

    Bé. M'agraden les teves dicotomies, morir, viure, escriure, pensar, però sempre ho fas molt complicat. Realment a la vida només hi han les pases terboles, fermes i difícils?

  • passes[Ofensiu]
    Lavínia | 24-11-2005 | Valoració: 10

    i cada vegada els camins són més feixucs i curts i l'agonia de què parles queda enrere, però entomem la nova i això ens fa viure perquè agonies i joies en major o menor proporció en la balança ens mantenen en "l'asfalt" o el sòl pedregós, tant se val!

    Però el món oníric, el somni ens porta a un món que ens permet veure destins preuats que, potser, aconseguirem.

    Petons, Llibre

    Lavínia


  • ufff...[Ofensiu]
    Equinozio | 22-11-2005

    ... uf, uf, no sé que dir. Cada estrofa té un significat màgnific.

    El final és genial..

    I de nou
    camino,
    avanço,
    i amb cada passa
    amb cada dia
    deixo enrere
    l'agonia.


    Equinozio

  • Un pas suau però ferm...[Ofensiu]
    ROSASP | 22-11-2005

    el que copsa el moviment de la vida. El que va deixant emprentes més o menys dibuixades, comprenent que cadascuna d'elles formen part del que som.
    Aquest gaudir del passeig sense intentar jutjar la força de les nostres petjades i sense lluitar constantment amb la incertesa que sempre s'amaga darrera de les ombres és el millor exercici per anar deixant lentament endarrera l'agonia...
    Vaja, almenys així ho entenc, encara que fer-ho no sempre és fàcil!

    Feia dies que no et llegia; gràcies per recordar-me amb la màgia de les teves paraules coses que molts cops oblido.

    Una abraçada!

  • Shu Hua | 22-11-2005

    la poesia aquesta, fas anar les paraules com vols, tens un domini d'elles admirable.

    Una abraçada
    Glòria

  • Els poetes...[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 22-11-2005 | Valoració: 10

    ...de tot en feu poesia, ho admiro, es admirable!!!

    Una abraçada.
    Maria Pilar (Valeria)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Llibre

160 Relats

1347 Comentaris

288001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero