Viure i riure, per ser lliure

Un relat de: Endevina'm
Viure i riure, per ser lliure

Faig per ser conscient
de la fràgil volatilitat
--------------- del viure.

Anatema d'una realitat
que dansa en cercle
--------------- fingint viure.

Nogensmenys
els colors ens atrapen
--------------- en el viure.

T'esgarries en el desconcert,
erres mil cops els camins
--------------- i et fan riure.

Ara ho veus, ara ho ignores
la rotllana no es trenca
--------------- si vols viure.

Saps que no ets tan fràgil
com mil cops has cregut
--------------- i et sents més lliure.

Mai has tingut al teu voltant
tants camins per recórrer
--------------- et reconeixes lliure.

Arribaran un dia els esperits dansant,
tu ignora'ls al teu voltant.
--------------- marxaràs amb un somriure
--------------- sabent-te lliure en el teu viure.




Escrit per participar en el
RPV 298 - FANTASMES

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

39 Relats

162 Comentaris

28360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Tanmateix, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.