VISITA A LA GALIA

VISITA A LA GALIA.

A través d'uns determinats llibres i experiències d'unes persones, vaig saber què es pot recordar les vides passades com un ancià parla sobre fets de la seva infantesa als seus néts. D'aquesta manera per un misteriós camí, vaig investigar per les meves amagades vides. Em veia com un home primitiu que, junt a una tribu d'homes, dones i nens realitzaven una llarga migració de mesos per arribar a terres per conrear, pujava a coves per viure o construia les primeres cabanes. També era un temible pirata que amb un poderós galió atacava naus angleses. Em vaig sentir com un rebel que lluitava contra els soldats francesos a les guerres napoleòniques quan assetjaven Catalunya. Però l'existència que més em turmentava era quan vaig ser Licinius, un centurió de l'antiga Roma. En aquella època s'havia proclamat com a emperador de Roma Claudi.
Visità la Galia i a una ciutat es prepararen espectacles de lluites entre gladiadors. Aleshores d'una sospitosa manera canviaren la Guàrdia Pretoriana per uns altres. Els impostors desembeinaren les espases contra ell. I immediatment la meva esmolada fulla s'encarregà de defensar a l'espantat Claudi. Quina matança! Per Júpiter! Encara la recordo amb sàdic plaer! El meu acer tallava colls, esquinçava costelles, braços i cames mentre els falsos guàrdies queien. Els ossos i muscles cruixien entre els forts crits de dolor de les seves víctimes que no esperaven la meva intervenció. El públic de les grades no es creia què veien i sortiren furiosos clams de por i victòria a la vegada. Aviat la veritable guàrdia envoltà i protegí a l'emperador, però mai saberen qui havia preparat l'atemptat.
Abans de marxar a Roma, Claudi em cridà perquè anés a la capital, però preferia quedar-me allí. L'esdeveniment no apareix als llibres però de moment amb la meva versió dels fets ens conformarem.

Xavier Parera Gutiérrez