RAPSÒDIA DE TERROR NUM. 2: L'ONCLE GISPERT.

Un relat de: xavier parera gutiérrez

L'ONCLE GISPERT.

Sortosament, ara al Barri Antic de Tarragona, hi ha una botiga de roba. Abans, a la dècada dels noranta del segle XIX, hi havia un important restaurant que rebia el nom de L'oncle Gispert, fundat a segle XVII, de tradició familiar. L'establiment sempre estava ple de destacades personalitats de l'aristocràcia i burgessos de Catalunya. L'especialitat era la carn.
La seva fama era nomenada sovint per l'envejós i amargat periodista de l'època, Mandoni Aguadé, el qual no deixava escriure a les publicacions del moment a joves promeses. Volia sumar més protagonisme amb l'ajuda de les amistats a l'Ajuntament. Sortosament en una sobtada baralla fou assasinat d'un tret al cap en un fosc carrer del Casc Antic. Poca gent plorà la seva mort per les seves constants intrigues, les quals condicionaven la tranquil.litat dels tarragonins.
Però L'oncle Gispert guanyava més importància amb el pas del temps. Fins i tot l'alcade de Tarragona per l'any 1900 deia en broma i entre rialles que es podien realitzar les gestions administratives a l'esmentat lloc.
Mentre el restaurant adquiria fama, curiosament disminuïa l'índex de delinqüència, prostitució i captaires. Es pensà que la policia del comissari Joaquim Moreno cumplia el seu deure. Quan agafaven un lladre, era portat a una cambra d'interrogatoris i el guàrdia deia: "Tranquil, noi, el Quimet et farà parlar".
A la Tarragona de l'any 1905 només es parlava de la bona carn del restaurant L'oncle Gispert.
Una nit un nen corria per la Plaça de la Font per anar a casa seva. Era tard i sabia que els seus pares estarien preocupats. De sobte quan passava darrera del restaurant, tancat els dilluns per ser el seu dia festa, sentí uns esquinçadors crits. Espantat, s'apropà a una petita finestra del lloc que donava a una cambra subterrània. Baixà per allí a temps perquè escoltà soroll de passes i aleshores s'amagà darrera d'unes caixes. Entraven dues cambreres, el vell i el fill amb peces de carn humana... El nen va vèncer la por per no ser descobert.
Al mati fugí del lloc i amb els seus pares explicà la sinistra història al comissari. No s'ho creien, però un registre era una bona manera de demostrar l'eficient policia. I veieren què hi havia a la cuina i cambres frigorífiques. Gispert i ajudants foren comdemnats a cadena perpètua i es va saber la fi de lladres, meuques i captaires.
Les autoritats amagaren pietosament el cas sota un munt d'expedients. Però nosaltres ho sabem perquè aquell nen que descobrí el sinistre secret era el meu rebesavi.

Xavier Parera Gutiérrez


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

xavier parera gutiérrez

19 Relats

5 Comentaris

9111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Des dels nou anys he escrit narracions i poesies. però entre el quinze i divuit anys vaig donar una espenta a aquest món literari. Ara em publiquen a les revistes Revista de la Canonja, la Crida de Cambrils i unes altres. Pertanyo a diferents cercles literaris entre els quals es troben Col.lectiu Indret i Poetes de l'Ebre. També en una altra web d'Internet, Tinetbibilioteca, em publiquen les narracions llargues o breus novel.les que m'han rebutjat en editorials. Abans he col.laborat en Arrels, Tarragona nostra, l'Espineta de Tarragona, el Diari de Tarragona, i fora de Catalunya a la revista Weird Tales de Lhork de Madrid. M'han publicat dos llibres de novel.la i narracions sota els títols de Imperatrix Romae i altres narracions i Código Aventura.
El meu gènere cavalca entre l'aventura medieval o oriental , el Romanticisme, el misteri, la intriga, el terror, temes policíacs, ciència ficció, novel.la històrica i fins i tot l'erotisme. Estimo escriure com estimo la Natura perque és una part important de la meva vida.