RAPSÒDIA DE TERROR NÚM. 7. ELS NEGRES PASSADISSOS DE LA POR.

RAPSÒDIA DE TERRER NÚM. 7. ELS NEGRES PASSADISSOS DE LA POR.

Per als tarragonins aquells passadissos sota una sinistra muntanya són motiu de conflictes i murmuracions, per a uns determinats personatges sinònim d’especulació i molts diners perquè volien construir blocs d’edificis. Per a mi té una paraula: por. Feia anys pertanyia a un petit grup d’excursionistes i una tarda d’estiu passejàrem entre els turons de la zona, prop d’aquell aqüeducte, per descobrir una dissimilada entrada d’unes coves. I per elles caminàrem amb la feble llum de llanternes per arribar a una cripta de forma circular. Semblava una cúpula excavada en la roca. Els seus enllosats murs tenien unes misterioses inscripcions en una llengua que no era romana. Per tant ens preguntàvem quina civilització va conviure amb Tarraco.
Fixàrem els ulls a uns nínxols, com si allí estiguessin enterrats habitants d’aquella cultura. Una noia cridà i miràrem un racó. Hi havia ossades humanes d’homes i dones de diferents èpoques, ja que uns portaven cuirasses romanes i uns altres, robes actuals. També observàrem vèrtebres d’una criatura, però el tronc semblava humà. Sota uns baixrelleus es veien escenes de guerres d’homes i dones amb cua de serp i cos simiesc contra legionaris romans. Aleshores llegírem unes paraules llatines, les úniques inscripcions que eren enteses: “Despertarem un dia!” Un excursionista pronuncià allò en veu alta i de sobte notàrem com la cripta tremolava. La pedra que cobria els nínxols es trencava des de dins i sortien les criatures dels baixrelleus. Amb els seus anells envoltaren als meus amics. Entre els crits vaig fugir. Em seguiren pel passadís però retrocediren a l’entrada per la llum del sol. Aleshores la cova s’ensorrà i sepultà monstres i víctimes. Obviament policia i familiars només s’assabentaren d’un accident i ningú investigà en aquells turons. Ara... Pretenen construir blocs de cases allí?

Xavier Parera Gutiérrez