Cercador
Rapsòdia de terror num. 6. Els crits de l'Amfiteatre.
Un relat de: xavier parera gutiérrezRAPSÒDIA DE TERROR NÚM 6. Els Crits de l'Amfiteatre.
Cada estiu la meva amiga Tatiana, deixava Ucrania per passar les vacances a Tarragona. Un lloc preferit per a ella era l’Amfitatre. I una nit caminàvem pel Passeig Marítim per contemplar els murs i arcs del lloc. Feia calor i no hi havia presa per tornar a casa. Quan ja volíem agafar el meu cotxe per anar a casa ella es quedà com en un estat hipnòtic per veure aquelles mítiques pedres. Deia que escoltava crits, mel.làlics sons d’espases i em proposà que creuèssim la via i després, pujar per un accidentat camí que coneixíem per arribar a l’edificació romana. Sabia que si em negava, era un home covard, per tant ens arriscàrem a passar per l’esmentada via. Sortosament no venia cap tren.
Aviat reprenguèrem el trajecte per aquell rocós camí amb el problema de relliscar i caure rodolant per terra. Encara no sé com ens trobàrem entre aquelles grades. De sobte el vent portava les veus i estranys sons que ella sentia abans. No era cap fantàstica història. De sobte ens veièrem entre un munt de gent asseguda entre els diferents esglaons. Coberts amb les túniques romanes, els espectadors llançaven crits d’ànim o d’horror. Aleshores miràrem la sorra. Allí gladiadors d’alçada estatura lluitaven amb les seves espases, cascs, tridents, xarxes... Les víctimes queien mentre els vencedors alçaven el braços amb el ressó de la victòria. Mentre els esclaus negres s’emportaven els cadàvers, potents clarins anunciaven un nou espectacle. Captius o traïdors a l’emperador eren el menjar de lleons. Semblava que aquells romans ignoraven la nostra presència. La noia es quedà aterrorida per la sagnant festa i la vaig agafar de la mà. Pujàrem pels esglaons i marxàrem de l’Amfiteatre.
Ens preguntàvem si havíem begut massa vodka o èrem víctimes d’un malson. No ho sabrem mai, però recordava que gent de Tarragona també escoltava els mateixos crits. Ara evitem passar pel lloc a l’estiu.
Xavier Parera Gutiérrez
Cada estiu la meva amiga Tatiana, deixava Ucrania per passar les vacances a Tarragona. Un lloc preferit per a ella era l’Amfitatre. I una nit caminàvem pel Passeig Marítim per contemplar els murs i arcs del lloc. Feia calor i no hi havia presa per tornar a casa. Quan ja volíem agafar el meu cotxe per anar a casa ella es quedà com en un estat hipnòtic per veure aquelles mítiques pedres. Deia que escoltava crits, mel.làlics sons d’espases i em proposà que creuèssim la via i després, pujar per un accidentat camí que coneixíem per arribar a l’edificació romana. Sabia que si em negava, era un home covard, per tant ens arriscàrem a passar per l’esmentada via. Sortosament no venia cap tren.
Aviat reprenguèrem el trajecte per aquell rocós camí amb el problema de relliscar i caure rodolant per terra. Encara no sé com ens trobàrem entre aquelles grades. De sobte el vent portava les veus i estranys sons que ella sentia abans. No era cap fantàstica història. De sobte ens veièrem entre un munt de gent asseguda entre els diferents esglaons. Coberts amb les túniques romanes, els espectadors llançaven crits d’ànim o d’horror. Aleshores miràrem la sorra. Allí gladiadors d’alçada estatura lluitaven amb les seves espases, cascs, tridents, xarxes... Les víctimes queien mentre els vencedors alçaven el braços amb el ressó de la victòria. Mentre els esclaus negres s’emportaven els cadàvers, potents clarins anunciaven un nou espectacle. Captius o traïdors a l’emperador eren el menjar de lleons. Semblava que aquells romans ignoraven la nostra presència. La noia es quedà aterrorida per la sagnant festa i la vaig agafar de la mà. Pujàrem pels esglaons i marxàrem de l’Amfiteatre.
Ens preguntàvem si havíem begut massa vodka o èrem víctimes d’un malson. No ho sabrem mai, però recordava que gent de Tarragona també escoltava els mateixos crits. Ara evitem passar pel lloc a l’estiu.
Xavier Parera Gutiérrez
l´Autor
19 Relats
5 Comentaris
9178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Des dels nou anys he escrit narracions i poesies. però entre el quinze i divuit anys vaig donar una espenta a aquest món literari. Ara em publiquen a les revistes Revista de la Canonja, la Crida de Cambrils i unes altres. Pertanyo a diferents cercles literaris entre els quals es troben Col.lectiu Indret i Poetes de l'Ebre. També en una altra web d'Internet, Tinetbibilioteca, em publiquen les narracions llargues o breus novel.les que m'han rebutjat en editorials. Abans he col.laborat en Arrels, Tarragona nostra, l'Espineta de Tarragona, el Diari de Tarragona, i fora de Catalunya a la revista Weird Tales de Lhork de Madrid. M'han publicat dos llibres de novel.la i narracions sota els títols de Imperatrix Romae i altres narracions i Código Aventura.El meu gènere cavalca entre l'aventura medieval o oriental , el Romanticisme, el misteri, la intriga, el terror, temes policíacs, ciència ficció, novel.la històrica i fins i tot l'erotisme. Estimo escriure com estimo la Natura perque és una part important de la meva vida.
Últims relats de l'autor
- ELS FOSCOS AURIGUES DE LA POR.
- RAPSÒDIA DE TERROR NÚM. 7. ELS NEGRES PASSADISSOS DE LA POR.
- Rapsòdia de terror num. 6. Els crits de l'Amfiteatre.
- UN CATALÀ A L'OEST.
- La guerra.
- Petites esperances.
- Records.
- El vespre.
- UN METGE MOLT HONRAT.
- RAPSÒDIA DE TERROR NUM. 5. VINE AMB NOSALTRES!
- VISITA A LA GALIA
- RAPSÒDIA DE TERROR NUM. 4. ELS PANTANS DE LA POR.
- RAPSÒDIA DE TERROR NUM. 3. LES OMBRES DELS PENYA-SEGATS.
- ELS NINOTS DEL MÀGIC
- RAPSÒDIA DE TERROR NUM. 2: L'ONCLE GISPERT.