Vilobí

Hi ha un hotel a peu de carretera,
una finestra, una cortina. I tu.

Un anar i venir: La tramuntana.
I una ànsia infinita de perdó.
Hi ha una casa on no hem viscut mai.


Hi ha una monotonia suau i quotidiana
que es desfà inevitablement,
com un dolç gelat de boles blanques.

Hi ha una certesa:

Avui han inundat els camps d'arròs.
Tu ja no hi ets i em couen les paraules
de tant desig de dir el que vaig callar.

Vull poder veure't una última vegada
I fer tangible allò que vas somiar,
com és possible que s'hagi perdut tot?

Tot aquest temps i ara:
la certesa de l'absència de la mort.
Et fas, com el xot, present en el silenci de la nit.