EL GOS

Un relat de: tresdons
Què com va anar? Buf! T’explico, t’explico. Fliparàs. Érem al Cafè. Si, si, allà on anàvem a esmorzar. Em va dir que havia quedat amb la seva ex, per lo dels diners. Que tenia una reunió, sempre feia servir aquesta paraula, quan quedava amb la ex, una reunió. A mi em sonava estrany, però vaja. Volia parlar d’allò que et vaig explicar, que la ex li demanava la meitat dels diners. I jo li vaig dir que em semblava que no tenia gaire cosa a fer, que si els calers eren en un compte conjunt eren de tots dos. Una altra cosa és que moralment sigui lleig, però no creia que la seva ex hi renunciés alegrament, per molt mediador que hi hagués posat pel mig. Veus Clara, jo aquest problema no el tinc pas, no tinc res a mitges amb el meu ex. A part del nen, és clar! Però vaja que això no és lo important. Dona, és clar que el nen és important! No volia dir això! El que et deia, lo important important, va venir després. I ell que si ja, però que per si de cas, havia agafat les escriptures de quan es va vendre el pis per ensenyar-li al coi de mediador, com a prova fefaent que els diners eren seus, d’abans. I de cop em diu que ha de marxar, que fa tard i que em truca després que vol parlar amb mi. I jo li dic, en broma, tu ja em coneixes Clara, ja saps. Va i li demano si vol obrir tots els melons el mateix dia, i saps que em va dir? Que si, i que era dimarts tretze, va deixar els calés sobre la taula i va marxar.
Després què? Pots comptar, acollonida, clar. Ja saps, fa temps que pensava que hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar. Que perquè ho pensava? No sé, petites coses, mai no proposava res. Era com si es deixés portar. Ja t’ho havia dit aquest noi està faltat de carinyu, i a mi me’n sobra, ja saps... No em vinguis amb la història de sempre, no repeteixo patrons, no és veritat. Per començar, ell no m’ha ostiat mai. Mal si, en això et dono la raó, no sé si volgut, però mal si que me n’ha fet. Si que me’n recordo. Com vols que me n’oblidi del dia del barber, no podia parar de plorar. Jo com una idiota preparant el pícnic per esmorzar i quadrant horaris per poder veure’l i el tio va i em deixa plantada enmig del carrer perquè s’ha d’anar a tallar els cabells. Tallar els cabells! Tu creus? Però si no en té de cabells! No, si una mica burra si que soc. Que pistes ja en donava ja, però ... Com ho diuen allò? No hi ha més cec que el que no vol veure. I jo no volia veure res.
Que et deia? A si, vaig agafar el cotxe no sabia on anar, tenia un pes al pit que pensava que m’havia d’explotar. Res que quan passava per davant del súper, si el gran, el de la rotonda. Vaig pensar que la reunió no podia allargar-se gaire més i jo estava xocada, en blanc. Així que vaig parar i vaig comprar una ampolla de vi, vint euros que em vaig deixar, tia. I enlloc de cap a casa, vaig girar cua i vaig pujar fins al seu poble, per guanyar temps. El vaig trucar amb el mans lliures, i saps, no em va agafar el telèfon ni res i jo pensava que estaria reunit encara, però vaig veure la furgo parada al lateral, jo anava tirant i el vaig veure allà aturat. De veritat, si, si, a la sortida del pont. Em va semblar que hi havia algú darrera la furgo, però porta aquells vidres foscos que no es veu a dins, però Clara, t’ho juro allà hi havia algú. La porta estava mig oberta i em va semblar veure un gos. Si un d’aquells que tenen el pèl de color foc, sètters, si, pot ser, si. No entenia res, perquè a ell els gossos no li agraden gaire, es veu que li varen queixalar el nen quan era petit... i és clar no hi te gaire bon record. Que carai hi feia ell, allà aturat amb un gos?
No vaig poder per menys, ja se que no s’ha de fer, però a veure tu que haguessis fet? Ja si, perquè tu ets molt punky i sempre vas de cara. Però jo soc una insegura de merda, ja saps. No vaig gosar. Quanta estona vaig estar amagada? No sé deu, vint minuts. El que va trigar a escorre’s suposo, perquè la furgo ballava i ballava. El gos el van deixar fora, lligat al porta bicis. Pobra bèstia no parava de bordar i somicar, suposo que creia que estaven apallissant-li a la mestressa, perquè la porca fumia uns xiscles que no vegis. Em va fer tanta pena l’animal, que m’hi vaig atansar per darrera, vigilant que no em veiés ningú, el vaig deslligar i me’l vaig endur. Si si, no va dir ni mu, encara em va fúmer un parell de llengotejades a les cuixes, quin fàstic! Vaig obrir la porta del darrera del cotxe i va saltar dins remenant la cua, com si res.
Apa segrest! No diguis tonteries, el gos estava allà sol, tot trist. No va ser un segrest, va ser un rescat! No vaig pensar gaire el que havia de fer, vaig engegar i vaig tornar cap a casa, vaig omplir una galleda d’aigua fins a dalt i vaig deixar-los a tots dos, el gos i la galleda al garatge. I una altra vegada cap al cotxe direcció nord. Un pilot de quilòmetres vaig fer, si, si.
Total que ja estava quasi aparcant, no, no a casa seva no, a prop, en un prat molt maco el que hi ha sota del castell. Saps el castell? Si aquell, aquell. Això, que em truca, i que si on estic, i jo li dic que allà, que al castell, i em diu que ara ve. I clar va trigar molt poca estona perquè estava allà mateix. Jo furgava al porta-maletes per treure la manteta i les copes, si les grosses, les que vaig comprar després del primer confinament, quan el vaig conèixer. Com que no podíem anar al bar... Feia un dia maquíssim, tia, no com avui no, perquè quina merda de temps que fa. A Barcelona també plou? Doncs ja plourà, perquè sempre plou aquí primer i després els núvols van baixant cap a Barna. Doncs li dic que porti l’obridor, m’espolso els pèls del gos que se m’havien enganxat als pantalons i ens estiregassem al prat. I jo que m’engego quan porto dues copes, ja saps... Va i començo a xerrar, que si és molt especial, que si el vull tenir a la meva vida, que jo no sé el que vull exactament però que no el vull perdre, que no m’importaria que follés amb altres dones —així en condicional li vaig dir— i ell aguantant el tipus... I no sé quantes collonades més, perquè no sé, jo crec que em vaig beure l’ampolla tota sola.
Ell? Ell no sé pas si va dir res. Petons? Si si, petons, si, ja saps, els petons no eren gran cosa. Vaja que no hi havia gaires papallones, però és que és tan bon nano, tan sensible i dolç. I total si ja no tinc ni la regla, i el sexe no és tan important, no? No. No va dir res...
Ja et dic, que no me’n recordo gaire, va dir que tenia uns ulls molt macos, em sembla, ho va dir perquè jo ja plorava com una magdalena, perquè Clara tia, diria que li vaig explicar tot. Strip-tease emocional. Ja pots riure, ja. Que no fa gràcia cabrona! Ara, ell res, ni del gos, ni de la tia, res de res. Quan es va acabar el vi, em va dur a casa seva i jo estava tota conilla i va i em diu que n’ha trobat una altra, Una de més jove, que folla molt millor. Vaig fotre el camp.
El que em fot més és que a mi, d’entrada el tio no és que m’agradés gaire, si que coneixia la seva obra i m’encanta, si ja ho sé Clara, però no hi puc fer res, em segueix agradant. Però ell, així com a home, diria que és el pitjor amant que he tingut mai, no és que n’hagi tingut gaires, ja ho sé, però vaja, que tinc cinquanta tacos i algun que altre ha caigut ja...
El gos? Ah si, el vaig dur fins a la porta de casa la seva ex, el vaig lligar a la barana, vaig tocar el timbre i vaig fotre el camp.
Al nen li encanta!

Comentaris

  • conversa[Ofensiu]
    Atlantis | 19-04-2022

    m'ha agradat molt tal com està escrit com una conversa de telèfon entre dues amigues.

    Bon relat

  • Molt bó[Ofensiu]
    Ibeth | 18-04-2022

    Bona

l´Autor

tresdons

4 Relats

8 Comentaris

1189 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor