Budismes i altres filosofies

Li haguera agradat ser budista, sobretot en moments com aquell. 

Ja havia fet moltes altres coses: havia plantat arbres a l’hort del pare i en les campanyes escolars de repoblament. De més majoret, havia tingut relacions sexuals amb persones diferents a llocs insospitats. També havia fet d’escriptor a un web del seu territori lingüístic amb una història que va causar cert rebombori i força comentaris. Havia evitat els paracaigudes perquè no li feien gens de gràcia les altures, i tampoc calia provar-ho tot. Però se sabia que tenia un fill que havia engendrat en algun dels racons del món que havia visitat. Havia obeït, havia dissentit, havia traït i, fins i tot, havia fet d’espia. 

No vos penseu que fora especialment aventurer. De fet, era un home metòdic, de costums fixos i hàbits previsibles. Sempre esmorzava el mateix i a la mateixa hora. S’afaitava en dies alterns, però es dutxava cada matí amb el mateix sabó que ja comprava la mare. Al mercat, hi anava els divendres. Portava els abrics a la tintoreria cada primer de març i, si per ventura era diumenge, s’esperava fins dilluns.

Ara li venia al cap un reguitzell de records, retalls del que havia anat vivint: la camisa que es va comprar amb el primer sou, aquells ulls que mai va arribar a oblidar, les passejades per la ciutat en nits de borratxera i, també, el primer dolor de genolls d’una estació especialment plujosa. Estirat al llit, alenava per última vegada mentre invocava la mare que l’havia parit. Era la primera vegada que es moria, i l’última.