Budismes i altres filosofies

Un relat de: capficada
Li haguera agradat ser budista, sobretot en moments com aquell. 

Ja havia fet moltes altres coses: havia plantat arbres a l’hort del pare i en les campanyes escolars de repoblament. De més majoret, havia tingut relacions sexuals amb persones diferents a llocs insospitats. També havia fet d’escriptor a un web del seu territori lingüístic amb una història que va causar cert rebombori i força comentaris. Havia evitat els paracaigudes perquè no li feien gens de gràcia les altures, i tampoc calia provar-ho tot. Però se sabia que tenia un fill que havia engendrat en algun dels racons del món que havia visitat. Havia obeït, havia dissentit, havia traït i, fins i tot, havia fet d’espia. 

No vos penseu que fora especialment aventurer. De fet, era un home metòdic, de costums fixos i hàbits previsibles. Sempre esmorzava el mateix i a la mateixa hora. S’afaitava en dies alterns, però es dutxava cada matí amb el mateix sabó que ja comprava la mare. Al mercat, hi anava els divendres. Portava els abrics a la tintoreria cada primer de març i, si per ventura era diumenge, s’esperava fins dilluns.

Ara li venia al cap un reguitzell de records, retalls del que havia anat vivint: la camisa que es va comprar amb el primer sou, aquells ulls que mai va arribar a oblidar, les passejades per la ciutat en nits de borratxera i, també, el primer dolor de genolls d’una estació especialment plujosa. Estirat al llit, alenava per última vegada mentre invocava la mare que l’havia parit. Era la primera vegada que es moria, i l’última. 

Comentaris

  • Moments finals[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-12-2021

    Deu ser així, que ens passa un resum de la nostra vida pel cap abans de morir? Tant és la religió, tots passarem pel mateix tràngol. Però és humà que el protagonista encara busqui una manera d'escapolir-se del no res etern.

  • ser budista ajuda?[Ofensiu]
    Atlantis | 17-11-2021

    Molt ben escrit el relat i la descripció de la primera vegada que et morts..Sí és una cosa que no és pot assajar.

  • Fills de Buda[Ofensiu]
    kefas | 15-11-2021

    És la falta de costum. Hi ha una dita que assegura que cal morir-se moltes vegades abans de dinyar-la de veritat. Per això es fa entenedora l'actitud del candidat a difunt, però fer-se budista no és la solució. Encara que el budisme prediqui que la verdadera vida navega lluny de la terra, entre núvols, ensumo que en aquesta afirmació hi ha més fantasia que realitat. La prova del cotó és que tots els budes són grassonets i jo, que he anat molt en avió, mai he vist una taula entre els núvols.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

capficada

4 Relats

14 Comentaris

820 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00