Vida i miracles del microones fantasma

Igual que l'antecessora de l'Eutimia, un mal dia el microones va començar a fer el llonguis, perquè no sé què passa a casa nostra però tot se cansa de durar. Aquest cop no hi va haver escarafalls ni drames perquè el microones gairebé no el fem anar. Així doncs va anar passant el temps fins que un bon dia, a la tele, veiem una oferta molt temptadora d'un gran supermercat. Els homes de la casa, sempre amb l'afany d'estalviar uns calerons, sense pensar-ho dues vegades agafen el cotxe i apareixen al cap d'una horeta amb una capsa nova on, suposadament, hi ha un microones últim model.
Un cop desembalat l'estri, em criden entusiasmats perquè vegi la meravella que han comprat tots dos solets. L'aparell en qüestió era de lo més "birria" que havia vist en ma vida. Era d'un color grisós metal·litzat i el disseny presentava unes línies arrodonides que em van recordar les teles dels anys seixanta. A més a més, tenia una horrible maneta de plàstic que obria la porteta cap endavant. Però, qui és una dona per a criticar el que dos mascles com dos santpaus han fet per iniciativa pròpia? Així doncs, cuca que és una, exclamo "què bonic, què bonic!", no sigui que s'ofenguin i et diguin si no t'agrada t'ho compres tu. En apropar-me a mirar-ho més bé, pregunto innocentment: "i el plat que rodola, on és?" "No ho sé", em contesten, "a veure, que ara ho muntarem". "Deu de ser més modern si va sense plat", afegeixo per quedar bé, " de quina marca és?" "Oh, és una marca italiana de tecnologia punta, i a més a més té grill" "Guaita què bé", faig jo "hi podrem gratinar els canelons i tot..."
Al costat del microones veig un parell de graelles i una plateta que, suposadament, formen part del pack. Però, per a què serveixen? També hi ha una mena de pinces que, també suposadament, deuen de ser per treure la plata de l'aparell. Ai, caram! Amb la mosca darrera de l'orella per tan confusa situació, passem a la lectura del llibre d'instruccions. "Como el cristal se calienta mucho, utilice un guante protector para abrir la puerta". "Cony (perdó)", penso jo, "això ja m'està escamant massa perquè si per escalfar un got de llet t'has de posar guants, què ens haurem de posar per coure una pizza? Un vestit de bomber?"
Mentrestant, l'Eutimia, que reposa, quan ja ha acabat la seva feina, just davant del microones, ja feia estona que posava els seus ullets blaus en blanc. Ja sabeu que la meva rentadora i jo som íntimes i fins i tot li llegeixo el pensament. Ara bé, el que vaig llegir en aquell moment no em va agradar ni un pèl: "Mira que en són de carallots aquests tres, no serien més rucs ni que s'entrenessin" Allò em va saber greu, que voleu que us digui, no m'ho esperava d'ella, tan prudent, tan delicada, tan afectuosa... Però aquell pensament em va fer encendre la bombeta. "On heu deixat la capsa?" "A la terrassa, que ens han dit que si no funciona ens tornaran els diners" Amb l'ombra de la sospita al cor, em precipito cap a la terrassa, agafo la capsa amb les dues mans i gairebé em moro de vergonya pròpia i aliena. En unes lletres ben grosses s'hi podia llegir clarament "FORNO ELETTRICO CON GRILL i en caràcters encara més grossos HORNO ELECTRICO CON GRILL. Sense comentaris.