Vida eterna

No em ploreu
quant ja hagi mort,
quant el meu cos
quedi quiet, gelat,
i els meus ulls
-que tot ho han estimat-
no puguin veure més enllà
de la negra foscor de l'adéu.

Deixeu que el foc
devori
allò que quedi
-matèria inútil-
per que jo ja hauré marxat...

Llavors,
habitaré el blau del mar,
la llum de l'alba,
els bessos dels amants,
la ploma del poeta,
les carícies de la mare...

No em ploreu
per que quedaré per sempre
d'un núvol blanc penjat
per poder ploure-us
-de tant en quant-
tot l'amor que m'hagi sobrat.