VIATGE FAMILIAR

Un relat de: tapisser


Amb el maleter a punt per rebre l'equipatge necessari per viatjar cap a la casa del Pirineu, la família s'havia fet a la idea de deixar passar allà, les hores d’aquell cap de setmana.
Ella havia tingut una duríssima setmana de reunions i viatges.
Ell no. Estava a l'atur, feia les feines de casa, anar a comprar, treure la pols, planxar...
Jo, un utilitari sense cap pretensió. De color gris perla, d'aquests vehicles que passen desapercebuts. Ni massa net ni amb llunetes d'aquestes on els trinxeraires escriuen coses amb els dits.


El seient del conductor ben endavant, doncs ella és la conductora habitual, el col·locaven a aquella mida i això permetia que arribés als pedals. Seia a sobre d'un horrorós coixí de ganxet, que li havia fet la seva mare el qual li donava l'alçada suficient per veure-hi a través del parabrisa.
Com ell no conduïa, el seient del costat al del conductor on viatjava, era molt més enredera, i això havia provocat més d'una becaina i més d'una discussió, feble.


Primer els nens. La parelleta de germans, va ocupar les seves cadires de seguretat homologades segons les estrictes normes de la Unió Europea.
Després les maletes, necessers, joguines, paraigües, l'hàmster d'un dels germans, el vestit de Spiderman de l'altre que no volia ser menys en la seva brega per portar coses.
Mentre ella, s'ajustava les eines per a conduir, ell va rodejar el capó per davant i va seure en el seu lloc.


Com que no eren una família religiosa, ell (cap de família encara que estigués a l'atur), va dir, com tenia per costum, unes paraules abans de començar el desplaçament, a manera d'oració.
A les poques cruïlles de casa, un camió, que transportava bigues es va posar al davant.
A ella se li va quedar encallat un rebló del texà en un dels calats del coixí, quan va voler frenar ja no va ser a temps i una biga molt prima va travessar el vidre destrossant la cara d'ell. Va morir a l'acte.
L'endemà les notícies, varen parlar d'enquestes.
L'atur havia, baixat en un individuo.
O dos, si eren petits.

Comentaris

  • Humor negre[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 11-12-2016 | Valoració: 10

    Aquesta no ens l'esperàvem, Albert. Els detalls del coixí de ganxet, del seient i de tot plegat encara fa més tràgic el desenvolupament i el final del teu relat.

    Ara que les dues frases finals no sé si fan plorar o riure, perquè és veritat que els accidents de qualsevol mena fan baixar l'índex de l'atur, cosa que el govern deu d'agrair interiorment. I no sóc mal pensada.

  • Humor sobre rodes negres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2016 | Valoració: 10

    Has dibuixat un retrat magnífic d'un cotxe i els seus ocupants i ens has clavat al seient amb el final tan escruixidor. La frase final de l'enquesta dels aturats és brutal, un cop de puny o un cop de biga. Una forta abraçada, Albert!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Quina esgarrifança m' has fet venir

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: