Vi de Lluna

Adéu Narcís,
la plenitud de les teves paraules
m'ha buidat per dins,
en un dia com avui.

Sé que allà on acabes,
tot comença.
I sé que allò que comença,
és sense tu.

I a cada llenca de lluna,
m'hi trobo a mi mateixa,
recollint les llàgrimes
d'un paper oblidat.

Adeú Narcís,
i no miris enrere,
que aquest tren,
acaba de marxar.

I sense mi,
les teves paraules,
ja no són paraules.

I sense tu,
m'empasso les nits
amb un glop de vi de Lluna.