Vesprada de tardor

Un relat de: bufanúvols

Vesprada d'octubre viscuda
des del calidsocòpic paissatge
dels colors apagats del mar.

Un miratge de blaus,
entre un estol d'aigua
i un poval de blanc,
solcant la dansa dels arbres
al ritme del vent, ben lluny.



Comentaris

  • cau la nit[Ofensiu]
    gypsy | 09-11-2006 | Valoració: 10

    i ens cobreix completament amb suavitat.
    Com els mots ens lliguen a les imatges viscudes.

    "...solcant la dansa dels arbres
    al ritme del vent, ben lluny."

    Imatges com aquesta, que claves dins les paraules i esdevenen esfinx immòbil, arrelada ja per sempre, dins el nostre malferit esperit.

    gypsy