Cercador

Llista categories

Versos trobats dins un calaix. II

Un relat de: silvia_peratallada

Mare, perquè no m'expliques
Què li passa a la veïna,
Que el marit sempre la crida
I els blaus que té a la pell
No marxen,
I sempre diu que cau de l'altell?

Perquè no m'expliques
Com és que treballes tantes hores
I el teu company de despatx
Treballa pel mateix sou humil
Cinc hores menys al dia?

Perquè no m'expliques
En què pensa aquest poble
Que no s'uneix, i no lluita
Si ens l'estan destrossant...
Que els anys provoquen ceguera, Mama?

Comentaris

Afegir comentari

Sense floritures[Ofensiu]
Frèdia | 17-11-2006
Aquests "Versos trobats dins un calaix" poden presumir d'un tema molt ben triat, d'unes preguntes ben formulades i expressades de forma absolutament senzilla i directa, sense cap mena de floritures; poden presumir de obligar al lector a prendre consciència que sense lluita res no es modifica. Bona pensada!

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >