Versalles

Un relat de: Melcior

En orgia decadent
pròpia de temps difícils,
semblant força als actuals
mancats d' ordre i d'idees.

Lluïsos bruts i pudents,
amb perruques llefiscoses
enfarinats i efeminats,
comenten ebris la jugada
masturbant-se mútuament.

Corpreses princeses
de daurades cabelleres
plenes de tirabuixons,
llueixen escots imponents
i putegen amb finesa
a les corts dels grans castells,
on solen canviar els papers
els animals i les persones.

Sembla que van mal dades
al mercat del continent,
no hi ha condons
no hi ha comunes
tampoc aigua corrent,
tot és rònec i pudent.

Cauen pixats per les finestres,
i els carrers són plens
com rius que vessen
de caca aristocràtica .


Comentaris

  • orgia[Ofensiu]
    atram | 23-02-2007

    de perversió aristocràtica, de luxúria grollera, d'escatologia decadent. Ulls que es passejen entre rimbombants i aparents perruques i perfums, que amaguen les misèries de les ànimes insatisfetes, que rastrejen arran de terra per saciar l'impuls original més instintiu.
    Barreja de princeses i escots, animals i persones, pixats i condons.
    Interessant la posta en escena, Versalles; de fet una escena atemporal la que ens mostres, la del poder irresponsable, masturbant-se en l'hedonisme regalat i fugint de la realitat pudent.

    Bò, Melcior!

    Com a petita crítica, alguna cosa del ritme em falla en algun moment , sobretot l'acabament de l'últim vers de la 1a estrofa.

    Ben jugat, company!

    atram

  • descripció...[Ofensiu]

    d'un realisme brutal, esperpèntic, magistral!

    Melcior, ho brodes, felicitats i una abraçada!