vermelles amb rodones verdes

Quan sovint ploro és perquè no et tinc a prop, ets tant lluny malgrat siguis veí meu...
Ahir mentre estenia roba se'm va acudir una cosa, dissimuladament vaig fer caure al teu terrat les meves calcetes color vermell amb rodones verdes, aquest matí me les he trobat a la bústia amb una nota al costat que hi deia: Nena, no siguis marranota! , per uns moments he pensat en tu, mal parit! Però al final quan he sortit al terrat m'he trobat la Cònsol, la dona que et ve a netejar els dijous i m'ha dit: has obert la bústia?, un dia perdràs el cap!. Maleïda Cònsol, què es pensa aquesta! Les calcetes no eren per ella, eren per tu, i ella tota xafardera va i les recull!
Haig de confessar que avui mateix he entaforat els dits a la tev bústia i m'he trobat entre rebuts del banc, una carta d'amor, amb remitent del Brasil, era llafiscosa, de pa sucat amb oli, no pateixis mai lha rebràs ja l'he cremat. Avui, també t'he punxat el telèfon i he escoltat una conversa que tenies amb un amic i li deies que et costava molt trobar feina, tranquil jo t'ajudaré a buscar-la, és tant maca la teva veu, que me la vull empassar.
Aquesta nit he acostat un got a la paret i t'he sentit el respirar, haig de confessar-te que amb l'altre mà estava fent coses que tu mai has imaginat i que jo et puc donar, si vols trucam al portal, visc davant teu encara que mai te n'hagis adonat.