Verd és el teu entrecuix.

Un relat de: nadàlia

gimnàstica, els règims o com en dieu ara, sí les dietes...que sí l'oli verge extra, d'oliva és clar, que si el seità que menges al vegetarià, que avui he fet vuit kilòmetres al voltant de l'autònoma, no , no de l'autòmata, no, fes el que vulguis, em dius, mai t'ha importat el meu cos, la meva presència, la meva autoestima, la platja, l'estiu, les amigues, tot t'és igual...és clar tot m'és igual, perquè t'estimo tal com ets, desitjo les teves imperfeccions, som imperfectes, no ho saps, no te'n recordes?
Ara em llences pel cap tot el bikini i em dius que encara no he comprès res del teu món, de la teva feminitat, del teu jo alliberat de prejudicis estereotipats com els meus, em retreus els meus abdominals ben fets, quadriculats, fills de la natura sàbia, ben bé saps que mai no trepitjaria un gimnàs, m'hi ofego, m'agrada nedar, sí, ja ho sé als rius nets i profunds d'Iowa, la meva terra, les meves valls, per això quan vaig venir amb tu, a l'Eixample, el nom em va fer riure, va no t'enfadis, no em llencis les sabates a la cara...de fet fa temps que no veig la mare, ah! les seves burgers king...ningú com ella... bé no t'ho prenguis així, no te'n vagis, espera't, posa't alguna cosa, no pots sortir nua, no, ara ho han prohibit a Barcelona, de fet la teva mare ha trucat...i ara, ara, goses dir-m'ho, et tiraria les sabat...aquest gerro de porcellana pel cap, nord-americà estúpid, inculte, incívic, la mare ha trucat i el noi no em diu res, és que no saps que demà havíem d'anar als grans magatzems de la plaça del...però què fas, no , no marxis, no em toquis, no , no ...collons que és carallot m'ha tancat la porta als nassos, ai Franky...i ara, què farem, eh! mixu, vine bonic, puja a les meves espatlles, no t'espantis, no , no ens barallàvem, és que , bé, tu sí que m'entens, m'agrada que em passis la cua per la cara, mmmm, és un gran plaer, mmm, Marcello, ets un sol, molt negre sí, però un sol al capdavall, sí ja ho sé a tu no t'agrada gens la platja, i aquella calor, i la gentada torrant-se al sol, i les cremes solars, i la sorra, oh! no , no vull imaginar-te ple de sorra molla i bruta, pobre mixu meu, bonic , au vine amb la mimi, que et posaré una delícia d'aquelles que t'agraden...el Franky?, el trobes a a faltar? ja tornarà, sí , cada any ja ho saps, per aquestes dates sempre marxa a veure la seva mare a Iowa, molt lluny, no tu t'hi perdries pobre mixet meu, ets tan dolç, demà vindrà la mare, la meva mare i saps què? et portarem a comprar amb la cistelleta. Mmmm, de fet, m'encanta l'Eixample, no se m'hi ha perdut res a Iowa.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45628 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!