Cercador
Vents de Tardor.
Un relat de: paparolaBufant vents de tardor
i el meu cor els respira.
Sento de sobte una fredor
que m,amuina.
Tinc l,anima emmelangida,
no tinc força,
estic cansada,
em sento trista.
I camino sense cami,
sense esma,
donc rodolons sense direcció,
i m,entaforo dins la cargola
de la meva vida.
I ploro el temps que passo,
sense un somriure,
sense una fita.
I sé que estimo la vida,
i amb la maduressa
hauría de fer un canvi
fer dia a dia,
moments plens,
camins d,alegria.
Perque això realment,
es els que ens portarem
amb la motxilla
de la nostra vida.
Pero avuí em sento
cansada i estic tirsta.
Comentaris
-
potser demà..[Ofensiu]silvia_peratallada | 09-11-2005
és millor dia per fer aquest canvi tan profitós i necessari del que parles en els teus versos...
ànims, que la vida ha de ser un somriure!!
Sílvia
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol