Cercador
Vent xiulant
Un relat de: nana_17Vent als cabells mentre l'única melodia que sona és el vent xiulant-me les orelles i els trons d'aquesta tempesta que, llamp rere llamp es va apropant.
Assegut amb les cames creuades damunt del padrís que fa de barana, m'inclino per escriure aquestes ratlles.
En mig del no res però al mig de tot. Estic esperant l'aigua que caurà, una aigua que em refrescarà les poques neurones que han sobreviscut un any de facultat, noies, diades, companys i farres.
No trobo pas a faltar el soroll de la ciutat, i molt menys les queixes dels motors assedagats de combustible.
El cel cada vegada és més fosc, els núvols entre blancs brillants i blaus marins que donen un sentit aqueta tempesta que ja està arribant. El campanar recorda que comença ser l'hora d'anar a sopar.
El vent cada cop bufa més fort, la meva imprudència em fa seguir on soc.
Poble desconegut però en realitat més conegut que la ciutat que m'ha acollit aquest any. No hi ha gent pels carrers, tan sols algun voltor planejant amb el vent i grills cantant.
Més vent.
Aprofito l'estona mirant l'horitzó, contemplant els llamps i observant-la. M'adono que he perdut el temps a la ciutat trobant maneres de lligar per fer correr més depresa les agulles del rellotge.
Aquí el paisatge m'ha lligat tot sol i jo m'he deixat lligar a ell i a ella.
Seu al meu costat, amb un llibre "Pandora al congo" entre les mans.
Vent als seus cabells mentre l'única melodia que sona és el vent siulant-me a les orelles, el só de les pàgines que va passant i els trons d'aquesta tempesta que, llamp rere lamp es va apropant.
Comentaris
-
la realitat està feta de retalls[Ofensiu]Persona | 14-06-2010
Com aquest.
Quan sentim el vent
la por i al mateix temps
la serenor.
Quan sentim el present
quan ens adonem de que
som vius!
Quan veiem, toquem
olorem...
El vent cada cop bufa més fort, la meva imprudència em fa seguir on soc.
la vida és imprudència.
la prudència un petit ressort biològic, que massa morts prenen com si fos vida! -
Home... Està bé, el relat.[Ofensiu]Unicorn Gris | 12-09-2009 | Valoració: 8
El relat és simplement bo. Trobo que li falla una mica el to dramàtic... Crec que la idea és bona, però el sentit general és acceptable i prou.
És cert que molts cops estem en un cafè, en un lloc solitari, amb els nostres pensaments... i el vent ens fueteja la cara. En aquest sentit, la idea del relat és, en teoria, bastant bona.
De totes maneres, crec que et llegiré més sovint, tal vegada en altres relats tinguis més qualitats, qui sap.
Encantat d'haver-te llegit. Salut!!
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60874 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!