Vent del Nord ( I )

Un relat de: Orawa

L'Albin va sortit de l'iglú a quatre grapes, entrant sobtadament a la fredor de l'exterior. A fora hi havia l'Anouk arrossegant els trineus cap al campament, i la Tara, preparant els ingredients per a la Seraf, la seva mestra fetillera, que havia previst una gran tempesta. Per això, tots estaven molt atrafegats recollint tot el que tenien a l'exterior.

Al campament, format per tres petits iglús i un de més gran, hi vivien set persones: l'Albin, amb la seva dona i el seu fill; l'Anouk, amb el seu germà petit, en Koran; i la Seraf, la fetillera, amb la seva jove aprenent, la Tara.

Eren nòmades, però durant l'estiu acampaven sempre a la vora del riu Ayak. Llavors estaven en ple hivern, vivint en els seus iglús, on vivien els esquimals. De fet, de tot el grup, tan sols l'Anouk, el seu germà i la Seraf eren esquimals; tots els altres eren vinguts d'altres racons del món, tots buscant alguna cosa diferent; era un grup força estrany però molt ben avingut.

La tempesta no tardaria gaire i tots necessitaven tancar els seus gossos i les seves pertinences voluminoses a l'iglú més gran, el que feien servir per a les menjades i les reunions i també com a magatzem. L'Albin fou l'encarregat de quedar-s'hi a dins amb els gossos, per a tranquil·litzar-los. Els altres es tancarien als seus iglús esperant que la tempesta es calmés.

Durant els preparatius, en Neil, el fill de l'Albin, anà a visitar la Seraf. Ella, ja vella però amb molta vitalitat, sempre el rebia amb estranyes expressions.
- No et moguis! - digué ella - Veig un perill darrere teu...
En Neil es girà espantat i digué: - Què?!
- Si! Un perill molt gran! - l'espantà la Seraf.
-Quin perill?! - cridà ell - Em moriré?!
- No...el perill és que et quedis sense beure una bona tassa de xocolata calenta! - digué ella amb un to misteriós i després, es posà a riure sorollosament i invità en Neil a passar.
- Jejeje!!! - rigué en Neil - M'havies espantat! - i entrà a l'iglú de la fetillera, on esperaria la tempesta amb por i intriga.

Aquella nit de tempesta fou llarga i estranya; a fora bufava un fort vent del nord i l'Anouk i companyia no sabien que fer, cadascú esperant al seu iglú.
De bon matí, quan la tempesta amainà, van sortir a fora. Es van quedar de pedra. Damunt seu, a uns deu metres d'alçada, hi havia una capa de gel, prou translúcida per deixar passar la claror del sol. Estaven sota el gel! La tempesta els havia cobert, però formant una curiosa bòveda, com si recobrís una cúpula que envoltava el campament durant la nit. Tots es van girar cap a la Seraf; ella, estranyada, entrà cap al seu iglú.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Orawa

Orawa

12 Relats

14 Comentaris

15728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Realment em dic Sergi Llambrich Moseguí, encara que a vegades alguns em diuen "Serch", un mal costum derivat de l'anglicanització d'un nom, broma típica de la "meua" familia. Sí, ho heu llegit bé, he escrit meua. I és que sóc de les Terres de l'Ebre, de Móra d'Ebre precisament, i n'estic orgullós. Què hi farem!

Fa molt poc que escric però sempre m'ha agradat llegir i he pensat que ja tocava intentar-ho. Espero que us agradin els meus relats!