Inspiració

Un relat de: Orawa

Ella caminava pel bosc, pensativa, trepitjant suaument la molsa que cobria les arrels d'aquells arbres mil·lenaris, els que tot ho observen. Avançava molt lentament, com si temés trencar la dolça fragilitat de l'ambient i aquella màgia i harmonia que hi flotava. De sobte, sentí passes, unes passes que s'endinsaven al bosc de la mateixa manera que ella hi havia arribat, denotant, però, profunda admiració per l'obra de la natura.

Des d'on ella reposava no tardà en veure aparèixer aquell jove observador, que buscava una inspiració, un "leitmotiv" per a les seves històries i poemes. Tanmateix, ell no la veia ja que la jove s'amagava darrere d'un arbre i s'integrava amb la natura, esperant el moment oportú per sortir a la llum de la clariana. Sent com era un aprenent d'artista, el jove dominava tant l'art de l'escriptura com la poesia o la noble pintura i, per aquest motiu, es perdia sovint per aquell indret on sempre trobava el que buscava. Llavors, meditatiu, s'assegué en una roca i passejà la mirada pel voltant, esperant la màgia que sempre li donava ales.

Aquella vegada, però, fou diferent; el seu encontre no va estar difós per la boira de la màgia, ella no es presentà en forma d'ocell, ni en la d'una flor preciosa, sinó en la seva forma humana, la que s'amagava darrere d'un arbre i que emanava llum i màgia de tots els seus porus.

Quan ell la veié, entengué que en la seva vida i en la seva ànima sempre hi brillaria aquella llum i que mai s'acabaria la inspiració per a ell perquè ja tenia una musa. Sí, ser una musa, aquesta era la missió de la jove, la missió d'un ésser màgic, inspirador i sempre jove.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Orawa

Orawa

12 Relats

14 Comentaris

15725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Realment em dic Sergi Llambrich Moseguí, encara que a vegades alguns em diuen "Serch", un mal costum derivat de l'anglicanització d'un nom, broma típica de la "meua" familia. Sí, ho heu llegit bé, he escrit meua. I és que sóc de les Terres de l'Ebre, de Móra d'Ebre precisament, i n'estic orgullós. Què hi farem!

Fa molt poc que escric però sempre m'ha agradat llegir i he pensat que ja tocava intentar-ho. Espero que us agradin els meus relats!