Li deien Eva

Avui l'he vista, tan sols un segon. Per segon cop, ella ha passat per davant del meu jo immòbil. Duia una brusa lila i uns texans blaus. Respirant l'aire fred i gris de la ciutat, veure-la passar m'ha transportat de nou a la brisa de colors de la primavera. He vist olors dolces i suaus sortir dels seus cabells com ocells d'entre les fulles d'un arbre, delicats però sorprenents, inconscients de la bellesa que causen al seu voltant i a la vegada orgullosos del seu efecte. Els meus ulls s'han desplaçat instintivament des de les lletres encadenades del diari gratuït als seus malucs, sense passar per tot el món de misèries i temors que hi havia entre ella i jo, transportant-me directament al Jardí del Paradís per trobar-me amb la meva Eva. Dolça, subtil, freda a la vista però tèbia al tacte i ardent a l'oïda. Una mescla de colors, olors, textures i sons que m'encisen. Llàstima que un dels millors moments de la meva vida hagi estat tan sols un somni, encara que el més viu i ple de sentits que mai he viscut.