Vençut per l'enyor

De vegades, tal com el teu poema assenyala, els records poden convertir la vida en un malson.
El temps, aquell metge especialista de qui tothom espera una cura espectacular i una recuperació miraculosa al cap de poques hores, sovint recepta gran dosis de paciència per passar els dies i els mesos que transcorren sense guany aparent...
Davant aquesta situació, l'única possibilitat és dir-li a la memòria: Jau! i esperar el moment en què el dolor minvi i la nostra mà tingui prou força per passar pàgina...

T'envio una abraçada sense presses,
Unaquimera

ës profund i amb força, inmillorable el vers final.
Felicitats!

m'agrada aixó de m'oblide d'oblidarte

a més de jugar amb les paraules dius clarament alló que penses

seguim llegint-nos!

una abraçada

marina.

endavant

I de vegades també resulta inútil.

Gràcies pel teu comentari.

Seguim llegint-nos :)

petons!

#NaT#

Hola Rafael, agraeixo de veritat el teu comentari i les teves paraules que, per a una nouvinguda com jo, son l'aliment per a no llençar la tovallola i continuar fent punta al llapis cada cop que la inspiració tingui a bé visitar-me.

Et llegeixo vençut però amb acceptació, i m'arriba el dolor del teu sentiment però, pensa que de vegades és millor un somni tan dolç com utòpic que alimenta la realitat, que una realitat que s'encarrega de destrossar-ho tot tant, que no et deixa ni el somni primari del qual poder continuar bevent.

No m'oblidaré de no oblidar-te.
Ens llegim!

Una abraçada

Moltes gràcies per haver esdevingut el/la meu/a més fidel seguidor/a. Mentre estigues a fora (segur que com a bon/a fidel tornaràs) em dedicaré, entre altres coses, a llegir els teus relats de bat a bat.

Ens veiem!