Veig passar els dies

Un relat de: Anònim

Veig passar els dies,
els mesos i els anys,
i m'espanta veure'm
sempre al mateix lloc:
la matiexa soledat,
el mateix sofriment,
les mateixes paraules,
la mateixa buidor,
els mateixos desenganys,
la mateixa desesperació,
els mateixos desitjos
que mai es compleixen...

Veig córrer el món,
com canvia el carrer,
com canvia la gent
i em sento perdut.

Veig com tot,
cada dia,
és més desconegut,
noves cares al carrer
i menys rostres coneguts.
Aquelles amistats,
que prometiem ser eternes
ja tan sols records,
fotografies mal tirades
d'algú que no recorda qui sóc.

Veig escrites a la paret
crits de viu el present,
però quan més intento
reempendre el vol
més forta és la caiguda.

Veig avis que em diuen
"Aprofita que encara ets jove!"
però veig com els meus dies
són plens de dolor.

Potser no estic fet per aquesta vida,
pot ser, mai l'he disfrutat,
potser és que ningú me'n va ensenyar,
mai hi va haver algú per poder-li demanar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer