VÀSTEGS DE MERETRIU

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Seichelles, Caiman
Son dos paradisos.
A un vaig jo i a l’altre els que pispo
I tant me fa si per això cal matar.

Això m’ho fan
alguns molt sol•lícits
Que per uns quants
diners no pregunten
Així que jo ni m’embruto les mans.

M’agrada sentir el poder a les meves mans
Subornar i extorsionar.... Si!!!
I si algun polític creu en la dignitat
L’amenaço amb els mercats.... Ah!!!

Guerres i fam
Donen beneficis
Cal trencar els ous per fer-ne una truita
Per suposat
Sóc jo qui la mennjarà

Escalfament Global que m’expliques.
No és més que unal-
tre negoci a la vista
I qui vingui
Després ja s’ho farà

Ètica, moralitat i consciència.
Queden bé en un discurs.... Bé!!!
Però llastren el compte de resultats
I això si que és un disgust.... Uh!!!

La humanitat pot tenir projectes
I jo tan sols un únic objecte.
Poder, poder i encara més poder.

Tinc premsa i
Cadenes de tele
Així trio
Que vull que es divulgui.
Per tenir a tots
Molt ben conformats.

I l’opinió pública sempre em fa costat
Que ja saben el que hi ha.... Ah!!!
I jo continuaré anant a les Seichelles
I els quartos a les Caiman.... Si!!!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

VÀSTEGS DE MERETRIU
NO DEIXAREU RES VIU
VÀSTEGS DE MERETRIU
VOSALTRES TAMBÉ MORIU

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Comentaris

  • una versió...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-02-2014 | Valoració: 10

    molt actual, malauradament, de la mítica cançó de Mecano, Jordi

    moltes gràcies pel teu amable comentari al meu poema " in-de-100s "

    una abraçada i seguim compartint !
    fins aviat.

    joan ;-)

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102273 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com