Vas arribar a casa...

Vas arribar a casa,
et vaig obrir la porta.
El meu sentiment de tristesa
no va negarte un somriure.
Tu ni t'adonaves,
la teva indiferència em feria,
però tu tan sols m'ignoraves.
El vespre anterior no havia dormit,
la teva indiferència em torturava.
però et vaig tornar obrir la porta
i tu tan sols ni em miraves.
A la teva,
no em valoraves,
i sentiment d'angoixa
en recorria el cos.
M'havia donat a tu ,en cos i anima,
t'havía estes la mà d'amiga,
ja sabia que tu no m'estimaves
però em creia l'amiga,
aquella que un dia
em vas dir que volies.
Però tan sols he estat un clinex
a la teva vida.
Un moment per omplir
moments de soledat.
a qui ara ja no necessites,
i si,
em sento ferida.
El cami és llarg,
i potser algun dia,
t' en adonaras que no es pot anar
així per la vida.