Van ser pluja

Van ser pluja en aquell instant aturat, cop de vent que bellugava les branques d'uns arbres que amagaven la calessa rodant amb tot de nens invisibles a primer cop de vista. Però hi eren els infants, s'estaven a dalt dels cavallets amunt i avall, enriolats, magnetitzats pel ritme dels elements capriciosos. Tots d'ulls inexistents se'ls miraven de les finestres estant - a certa distància - com si descobrissin una època passada en una fotografia de l'ahir. Mentrestant se sentia una melodia llunyana, cridòria de veus que retornava el pas d'una memòria soterrada en el temps.



gypsy